dimarts, 1 de febrer del 2005

Entrevista a Ramon Guinjoan

ENTREVISTA AMB L’EX CAP DE PARC RAMON GUINJOAN

Aquesta entrevista va ser realitzada pels alumnes-aspirants del Curs selectiu per a bomber, de la promoció 63/03, de l'Escola de Bombers de Catalunya, Jesús Maria Prieto, Paco Perales, Sire Bah, David Peñarroya i Jordi Puyol, per l'assignatura "Història dels Bombers", a principis de l'any 2005.

El senyor Ramon va néixer el 13 de setembre del 1940. La seva vinculació ja amb relativa importància dins el món dels bombers va començar quan tenia 18 anys, sent membre fundador i operatiu del cos de bombers voluntaris de Terrassa i més tard, al novembre del 1961 entrà a formar part del cos provincial de bombers voluntaris. Al desembre del 1976 va rebre el nomenament com a bomber voluntari de la diputació provincial de Barcelona. L’any d’ingrés com a bomber voluntari de la Generalitat va ser al 1980.
L’arribada del senyor Ramon al parc de Matadepera es va produir el dia 9 de Novembre de 1988 com a bomber voluntari, per dies més tard ( el 24 de Novembre) assumí la responsabilitat de dirigir el parc de bombers voluntaris de Matadepera. El 31 d’octubre del 1996 va rebre la revocació com a cap de parc dels bombers de Matadepera per tal de ser nomenat cap de l’agrupació de Matadepera, del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya. El 5 de maig de 1998 va rebre el seu nomenament com a caporal.
El dia 21 de maig del 2001 va presentar la carta de renuncia com a Cap de Parc per diferències amb l’Administració.
Altres dades curriculars d’interès sobre la seva vida com a bomber són:
- Membre de la Junta de Govern de ASELF a Madrid
- Membre fundador de l’Associació de bombers voluntaris de Catalunya.
- Membre fundador i de la Junta de Govern de la Federació espanyola de bombers.
- President de l’ASVOBOCA.
- Creu de Plata al Mèrit Naval.
- Medalla d’Honor de l’ASELF.
- Reconeixement d’or de la Generalitat de Catalunya.
- Reconeixement d’argent de la Generalitat de Catalunya

Actualment el senyor Ramon està com a bomber voluntari del parc de Terrassa, fent guàrdies com ajudant del cap de sector de la regió metropolitana nord.


1.- Quins records guarda dels seus inicis com a bomber (somatén, grocs, ...) ?
S’ha de pensar que com que Matadepera és un poble petit, i que ens coneixíem entre tots la resposta davant d’un incident era sempre bona, podies estar segur que si passava qualsevol cosa al poble, hi havia una resposta segura.

2.- El perquè de la seva dimissió. Com veu el tracte de l’Administració amb els bombers voluntaris?
Ben senzill, el mal tractament als voluntaris en general. Als anys 90 el conseller i el Director General maltracten greument als bombers voluntaris, trencant reglaments mala uniformitat i falta de formació. A la resta de països europeus, tenen avantatges fiscals.
Els països desenvolupats, la majoria de bombers són voluntaris i funcionen millor. És un cos molt car de mantenir, els llocs de funcionari encara ens en falten, però s’han de complementar amb bombers voluntaris. Actualment veig un problema, ningú vol ser bomber voluntari ningú vol agafar aquest compromís, no sé que passarà?

3.- Quina és la seva opinió general del funcionament del cos de bombers.
El funcionament dels bombers és molt dolent a causa de que s’hi ha posat la política pel mig Massa gasto per despatxos de gent que no fa res. Tot s’aguanta per la base els quatre bombers que pugen al camió i fan la sortida. I justament amb ells no se’ls te en compte.

4.- Com veu el futur dels bombers?
Veig que tot anirà cap a bombers privats i bombers d’empresa. Aquesta situació és insostenible l’experiència de la gent no es te en compte i a més entren caps de regió sense cap tipus d’experiència, únicament pel fet de tenir un títol universitari.
A més crec que un bomber sense ofici és dolentíssim. Fins ara tot bomber tenia experiència de paleta, fuster..., això ara penso que no es pot arreglar ja que són oficis precaris que ningú vol fer. Hi ha més bombers advocats que bombers amb ofici. Des de Madrid mitjançant ASELF estem lluitant per fer una carrera de bomber, a mode d’un FP.

5.- Està content amb el que ha fet al llarg dels seus anys com a bomber?
Jo estic força content pel que he fet , he disfrutat molt perquè m’ha agradat sempre la meva feina. Jo vaig crear el parc de Matadepera, però crec que si jo no ho hagués fet, ho hauria fet un altre. Soc el més antic de ASELF (asociación española de lucha contra el fuego). Estic a la junta de Govern, es una manera de millorar els cossos de bombers.

6.- Quina és la seva funció actual?
Actualment soc bomber voluntari del parc de Terrassa i la meva feina a les guàrdies és adjunt del cap de guàrdia. Personalment el que m’agrada és estar al davant amb la llança, però ara amb aquesta nova feina de despatx i direcció he trobat una altra manera d’aprofitar la meva experiència.
Penso que de tots els bombers que es jubilen s’hauria d’aprofitar la seva experiència ja que és una font importantíssima de coneixement desaprofitada. Falta una mica d’aspecte humà envers aquestes persones .



Entrevista a Guillem Montagut

ENTREVISTA AMB EL CAP DE PARC GUILLEM MONTAGUT

Aquesta entrevista va ser realitzada pels alumnes-aspirants del Curs selectiu per a bomber, de la promoció 63/03, de l'Escola de Bombers de Catalunya, Jesús Maria Prieto, Paco Perales, Sire Bah, David Peñarroya i Jordi Puyol, per l'assignatura "Història dels Bombers", a principis de l'any 2005.

El senyor Guillem Montagut, actual cap del parc de bombers voluntaris de Matadepera va néixer el 6 de Novembre del 1970 a Terrassa. Va començar documentadament la seva vinculació en el cos de bombers com a bomber voluntari de l’Ajuntament de Matadepera el novembre del 1988 i a partir del 8 de juliol del 1991 com a bomber voluntari de la Generalitat de Catalunya.

L’any 2001, després de la dimissió del senyor Ramón Guinjoan com a cap de parc, el parc de Matadepera va passar per una petita crisi degut a la manca d’un responsable actiu; fou llavors quan el senyor Montagut, gràcies als seus anys d’experiència com a bomber voluntari i pel seu coneixement dins l’àmbit de la població i territori de Matadepera, va ocupar aquest càrrec de cap de parc.


1.- Troba que la funció de cap de parc és difícil i requereix un esforç per compaginar-la amb la vida privada?
No és difícil, però és complexa. Ser Cap de Parc comporta unes responsabilitats que s’han d’assumir. S’ha d’estar sempre a sobre de tot (personal, material disponible...).
En relació a la segona part de la pregunta, sí que es pot compaginar , sempre i quant tinguis una feina que t’ho pugui permetre (horari flexible , llibertat laboral...) perquè se li ha de dedicar cada dia una sèrie de temps pel bon funcionament , no només a la feina del propi parc si no també a actuacions externes, plans d’emergència a les escoles , simulacres , etc. A nivell familiar es necessita una dona que t’entengui i que ‘ t’aguanti ’.

2.- Quins canvis més significatius ha trobat durant la seva etapa com a Cap de Parc envers l’anterior del senyor Ramón Guinjoan?
Després de la gran feina realitzada pel Senyor Ramón Guinjoan , que no hem d’oblidar que va ser el fundador del parc de bombers de Matadepera, jo vaig arribar amb una sèrie d’objectius , planificats durant els 4 anys de mandat . Aquests objectius, ara ja realitzats foren : Adquisició de gran quantitat de material sanitari (especialment pediàtric), material de rescat de muntanya, motoserres , equip d’escarceració; També millores ja realitzades al parc com el canvi de la porta d’entrada principal , calefacció i l’asfaltat del pati. Entre els objectius que em vaig proposar encara resta pendent l’ampliació de la cotxera i la reforma del bany i la cuina.

3.- Com diria que és la relació actual entre el parc i la DGESCC?
Quan vaig començar un dels principals objectius era el de intentar obrir el parc a la gent i tenir bona relació amb les diferents Administracions. És per això que puc dir que hi ha una bona relació amb la DGESCC , en part també és gràcies a la nostra bona voluntat, proposant que la preferència del material fos assignada pensant en la millora del servei a nivell territorial que no a nivell municipal .

4.- Que ens pot comentar sobre la relació entre els bombers voluntaris i els bombers professionals?
Si no es busquen polèmiques amb els altres parcs no te perquè haver-hi conflictes, això va en funció de la persona que et trobes i normalment dins del nostre territori ens coneixem tots. Hi ha d’haver-hi col·laboració perquè uns depenem dels altres, per això la relació ha de ser el més cordial possible.

5.- Com han viscut la problemàtica sobre els BRP ‘Egipcis’ ?
És un tema llarg i complexa d’explicar. La proposta de la Generalitat era bescanviar el vehicle vell per un de nou, però la realitat és que vam rebre ‘quincalla’ trencant l’acord inicial. Tanmateix el nostre camió era propietat municipal i demanàvem un vehicle que tingués el mateix conveni que l’anterior ,o sigui, que seguís sent propietat de l’Ajuntament, a la qual cosa la Generalitat no va accedir. També tenim la problemàtica de la pala llevaneus actualment estem demanant l’Egipci a la Direcció , perquè porta adaptat el Kit de suport de la pala i els vehicles nous no permeten adaptar aquest Kit , de manera que la pala municipal no tenim manera d’adaptar-la a cap vehicle quedant totalment obsoleta .

6.- Es compleix la relació amb el conveni signat amb la Generalitat (el pas de bombers municipals a bombers de la Generalitat)?
Sota el meu punt de vista s’ha millorat molt, es lluita cada dia per millorar encara més , inclús s’aporten diners de subvencions per benefici de la Generalitat . Un exemple d’això serien els cascos Gallet forestals , material sanitari pediàtric ... S’ha de tenir clar que on no arriba la Generalitat ho mirem d’assumir nosaltres, aquesta és la filosofia que seguim els parc de bombers voluntaris . Penso que seria bo que els parcs de funcionaris també haurien de seguir aquesta conducta pel propi manteniment del parc. No has d’esperar que et donin tot el que demanes perquè estaries tot el dia queixant.

7.- Quina és la seva opinió sobre el futur del cos de bombers?
Un gran error que està cometent la DGESCC és la d’haver abandonat la idea de que el bomber professional tingui un ofici. Avui en dia, per exemple la revisió dels vehicles ens ho fa una empresa privada, la neteja dels parcs la realitzen personal contractat , això són diners que es podrien utilitzar per una millora del servei si aquestes feines la realitzessin els propis bombers . Per tant el fet que existissin bombers mecànics, soldadors, paletes ... faria que tant manteniment de parc com vehicles fos millor i pot ser fins hi tot garantitzaria un millor servei.