dimarts, 1 de febrer de 2005

Entrevista a Guillem Montagut

ENTREVISTA AMB EL CAP DE PARC GUILLEM MONTAGUT

Aquesta entrevista va ser realitzada pels alumnes-aspirants del Curs selectiu per a bomber, de la promoció 63/03, de l'Escola de Bombers de Catalunya, Jesús Maria Prieto, Paco Perales, Sire Bah, David Peñarroya i Jordi Puyol, per l'assignatura "Història dels Bombers", a principis de l'any 2005.

El senyor Guillem Montagut, actual cap del parc de bombers voluntaris de Matadepera va néixer el 6 de Novembre del 1970 a Terrassa. Va començar documentadament la seva vinculació en el cos de bombers com a bomber voluntari de l’Ajuntament de Matadepera el novembre del 1988 i a partir del 8 de juliol del 1991 com a bomber voluntari de la Generalitat de Catalunya.

L’any 2001, després de la dimissió del senyor Ramón Guinjoan com a cap de parc, el parc de Matadepera va passar per una petita crisi degut a la manca d’un responsable actiu; fou llavors quan el senyor Montagut, gràcies als seus anys d’experiència com a bomber voluntari i pel seu coneixement dins l’àmbit de la població i territori de Matadepera, va ocupar aquest càrrec de cap de parc.


1.- Troba que la funció de cap de parc és difícil i requereix un esforç per compaginar-la amb la vida privada?
No és difícil, però és complexa. Ser Cap de Parc comporta unes responsabilitats que s’han d’assumir. S’ha d’estar sempre a sobre de tot (personal, material disponible...).
En relació a la segona part de la pregunta, sí que es pot compaginar , sempre i quant tinguis una feina que t’ho pugui permetre (horari flexible , llibertat laboral...) perquè se li ha de dedicar cada dia una sèrie de temps pel bon funcionament , no només a la feina del propi parc si no també a actuacions externes, plans d’emergència a les escoles , simulacres , etc. A nivell familiar es necessita una dona que t’entengui i que ‘ t’aguanti ’.

2.- Quins canvis més significatius ha trobat durant la seva etapa com a Cap de Parc envers l’anterior del senyor Ramón Guinjoan?
Després de la gran feina realitzada pel Senyor Ramón Guinjoan , que no hem d’oblidar que va ser el fundador del parc de bombers de Matadepera, jo vaig arribar amb una sèrie d’objectius , planificats durant els 4 anys de mandat . Aquests objectius, ara ja realitzats foren : Adquisició de gran quantitat de material sanitari (especialment pediàtric), material de rescat de muntanya, motoserres , equip d’escarceració; També millores ja realitzades al parc com el canvi de la porta d’entrada principal , calefacció i l’asfaltat del pati. Entre els objectius que em vaig proposar encara resta pendent l’ampliació de la cotxera i la reforma del bany i la cuina.

3.- Com diria que és la relació actual entre el parc i la DGESCC?
Quan vaig començar un dels principals objectius era el de intentar obrir el parc a la gent i tenir bona relació amb les diferents Administracions. És per això que puc dir que hi ha una bona relació amb la DGESCC , en part també és gràcies a la nostra bona voluntat, proposant que la preferència del material fos assignada pensant en la millora del servei a nivell territorial que no a nivell municipal .

4.- Que ens pot comentar sobre la relació entre els bombers voluntaris i els bombers professionals?
Si no es busquen polèmiques amb els altres parcs no te perquè haver-hi conflictes, això va en funció de la persona que et trobes i normalment dins del nostre territori ens coneixem tots. Hi ha d’haver-hi col·laboració perquè uns depenem dels altres, per això la relació ha de ser el més cordial possible.

5.- Com han viscut la problemàtica sobre els BRP ‘Egipcis’ ?
És un tema llarg i complexa d’explicar. La proposta de la Generalitat era bescanviar el vehicle vell per un de nou, però la realitat és que vam rebre ‘quincalla’ trencant l’acord inicial. Tanmateix el nostre camió era propietat municipal i demanàvem un vehicle que tingués el mateix conveni que l’anterior ,o sigui, que seguís sent propietat de l’Ajuntament, a la qual cosa la Generalitat no va accedir. També tenim la problemàtica de la pala llevaneus actualment estem demanant l’Egipci a la Direcció , perquè porta adaptat el Kit de suport de la pala i els vehicles nous no permeten adaptar aquest Kit , de manera que la pala municipal no tenim manera d’adaptar-la a cap vehicle quedant totalment obsoleta .

6.- Es compleix la relació amb el conveni signat amb la Generalitat (el pas de bombers municipals a bombers de la Generalitat)?
Sota el meu punt de vista s’ha millorat molt, es lluita cada dia per millorar encara més , inclús s’aporten diners de subvencions per benefici de la Generalitat . Un exemple d’això serien els cascos Gallet forestals , material sanitari pediàtric ... S’ha de tenir clar que on no arriba la Generalitat ho mirem d’assumir nosaltres, aquesta és la filosofia que seguim els parc de bombers voluntaris . Penso que seria bo que els parcs de funcionaris també haurien de seguir aquesta conducta pel propi manteniment del parc. No has d’esperar que et donin tot el que demanes perquè estaries tot el dia queixant.

7.- Quina és la seva opinió sobre el futur del cos de bombers?
Un gran error que està cometent la DGESCC és la d’haver abandonat la idea de que el bomber professional tingui un ofici. Avui en dia, per exemple la revisió dels vehicles ens ho fa una empresa privada, la neteja dels parcs la realitzen personal contractat , això són diners que es podrien utilitzar per una millora del servei si aquestes feines la realitzessin els propis bombers . Per tant el fet que existissin bombers mecànics, soldadors, paletes ... faria que tant manteniment de parc com vehicles fos millor i pot ser fins hi tot garantitzaria un millor servei.