dijous, 14 de febrer de 2013

Per un nou model de Bombers


La historia del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya és força recent. Els bombers de les diputacions provincials daten del 1962 al 1980 quan, amb la Llei del Règim Local de 1955, s’obligava als municipis de més de 5000 habitants a organitzar cossos de bombers amb el suport de les administracions estatals i provincials. Des de llavors, hem estat vivint tota una sèrie de canvis l’objectiu dels quals ha estat adaptar el servei a les noves necessitats del país. En el context inicial, molts dels Parcs de Bombers eren dependents de les entitats locals o de la diputació i molts d’ells formats amb personal voluntari, creats per cobrir unes necessitats molt concretes, donant servei al seu entorn immediat i caracteritzant-se per ser específic segons estiguessin situats a zones urbanes i/o agrícoles. Així, els mitjans, el personal que formava part del col·lectiu, les infraestructures, etc., anaven encaminats a donar un tipus de servei molt especialitzat, ja fos “urbà”, on es comptava amb la col·laboració de paletes, electricistes, llauners i fusters, o bé “rural”, on la gent del camp o la pagesia presentava altres necessitats força diferenciades. Evidentment, aquests serveis de bombers col·laboraven entre ells en determinats casos, però sense tenir per principi el treball en xarxa que a dia d’avui fa possible que els bombers donin servei a tot el territori de Catalunya.
Des del 1980, molts d’aquests serveis de bombers van ser adscrits al Cos de Bombers de la Generalitat. La majoria dels que inicialment eren Parcs de Bombers Voluntaris encara ho són avui i d’altres, en un moment donat, varen passar a ser parcs mixtes, com per exemple el parc de bombers de Rubí. També hi ha parcs que des d’un primer moment varen compartir els serveis amb bombers voluntaris i encara ho fan ara, com és el cas del Parc de Bombers de Terrassa. Evidentment, alguns dels parcs que existeixen actualment, tant voluntaris com professionals, han estat creats posteriorment.
Així, amb els anys es creà arreu de tot el territori català una xarxa de parcs que, a partir dels diferents plans directors, ha pogut arribar a donar servei a les diferents poblacions de Catalunya. Aquests plans directors, a bombers i a qualsevol servei d’urgència, tenen com a un dels seus principals objectius intentar reduir el temps en que personal i mitjans especialitzats arriben i presten servei al lloc de l’incident. Catalunya, en aquest sentit, és força complexa ja que la seva organització política i econòmica fa que donar una cobertura eficaç i ajustada en costos sigui extremadament complicada, mostrant una important demanda de requeriments específics en la distribució de mitjans humans i materials entre les diferents Regions d’Emergències. Amb tot, ara mateix existeix un cos de bombers envejable i que, amb totes les seves mancances, realitza les seves funcions perfectament i amb uns criteris de servei a la ciutadania òptims i admirats per altres països del nostre entorn. Però no podem deixar d’intentar millorar, hem de buscar l’excel·lència en tots aquells aspectes que sigui possible, detectant els nostres punts febles i emmirallant-nos en altres professionals que fan les coses bé.
Pel que fa als bombers voluntaris, tenim tota una sèrie de cossos de bombers als que prendre com a referent: Alemanya, Àustria, etc. Aquests tenen com a actor principal al voluntariat i poden ser, en molts aspectes, font d’inspiració per a nosaltres. Cal que destinem esforços i imaginació per tal de buscar particularitats en les que treballar com a col·lectiu i així poder aportar al Cos de Bombers de la Generalitat oportunitats de millora en el servei que presta. Cal que demostrem capacitat d’adaptació per poder donar a cada zona del territori la resposta que necessita, al temps que aquesta adaptació i aquesta voluntat de compromís aporten un creixement del valor del bomber voluntari dins de la societat catalana.
Als bombers voluntaris ens toca adaptar-nos a les necessitats que el territori o el moment requereixin, sempre dins l’estructura del Cos de Bombers de la Generalitat. El fet de ser bombers voluntaris i no estar regits per unes normes contractuals rígides ha de permetre a la Direcció de Bombers tenir en nosaltres la flexibilitat i agilitat suficients per assumir amb garanties qualsevol tipus de servei urgent, incidència sobrevinguda o situació de risc important sense menyscabar la seguretat de les persones i els béns. Al mateix temps, aquesta capacitat de reacció i adaptació a les diferents situacions hauria de permetre a l’administració donar resposta a aquestes incidències sense haver d’assumir unes despeses considerables. Aquest és un objectiu a assolir i hem de seguir treballant per aconseguir aquesta important millora en eficiència.
Per donar aquest nivell d’eficàcia, cal que els bombers voluntaris facin tot un seguit d’esforços que haurien d’anar de la mà de l’administració i comptar amb la seva complicitat. Cal que el bomber voluntari prengui consciència de la responsabilitat que assumeix de forma voluntària quan accedeix al Cos de Bombers. Ser bomber voluntari és compromís, predisposició, consciència, disponibilitat, però en diferents aspectes, com ara tenir voluntat de formació, assumpció d’unes normes de seguretat, compromís de mantenir uns nivells òptims de preparació i capacitació mitjançant el coneixement en la utilització de les diferents eines i materials de que disposa, entre molts altres. En definitiva, es tracta d’una responsabilitat compartida amb l’administració que ha de fer possible que totes aquestes premisses es donin a tots i cada un dels parcs de bombers i amb tots i cada un dels seus membres.
A més, cal assegurar un alt nivell de competències dins del personal voluntari. La formació és el pilar d’un cos on la dispar distribució dels serveis fa impossible garantir una òptima preparació del personal si només ens basem amb les experiències personals. Un primer pas per poder avançar en aquest sentit és la formació bàsica que rebem en el moment que accedim al Cos de Bombers. És molt probable que, després de recuperar el 2012 la direcció de l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, puguem aspirar a tenir aquesta formació. Aquest fet, juntament amb les noves tecnologies (possibilitat d’ensenyament on line) i practiques/exàmens presencials, poden afavorir el procés cap a una formació única per als bombers. Caldria estudiar si aquesta es podria  ajustar a les possibilitats horàries dels bombers voluntaris i en el temps de durada si és necessari, però no podem acceptar cap tipus de diferència curricular un cop finalitzada. Exactament el mateix passaria amb la formació continuada o amb els criteris a l’hora de controlar els coneixements que es transmeten als propis parcs de bombers. Una possibilitat per poder garantir un correcte ensenyament continuat del personal voluntari seria la creació de la figura del formador voluntari que, sota la tutela de l’escola, impulsés, controlés i verifiqués la correcta realització de les pràctiques i la formació al parc per part de tots els bombers voluntaris.
Un altre aspecte en el que cal treballar és el que fa referència als criteris de seguretat i vigilància de la salut dins del Cos de Bombers Voluntaris. A dia d’avui es donen situacions que demostren que no s’ha fet tot el que cal en aquest sentit quan en altres països aquesta és una problemàtica que està perfectament solucionada. Cal impulsar un sistema d’assegurances i vigilància de la salut que iguali en condicions de protecció a professionals i voluntaris. Al mateix temps, cal promoure una reglamentació lògica i coherent pel que fa a la tasca dels bombers voluntaris i a les seves peculiaritats horàries, i que tingui en compte les implicacions personals que comporta tenir la flexibilitat horària necessària per al compromís amb el servei. Una reglamentació que al mateix temps que impedeixi abusos i “desviacions” de les tasques dels bombers voluntaris, asseguri i faciliti unes compensacions coherents tant pel treball realitzat, com pels perjudicis professionals que aquest pugui causar als bombers voluntaris en la seva activitat laboral habitual.
Tampoc podem oblidar la seguretat en el propi servei i les condicions en que aquest es presta. No tenir una estructura de comandament adequada perjudica greument al bomber. Impedint una disposició organitzativa dins del servei anul·lem la possibilitat d’instaurar un dels pilars bàsics de la seguretat, obligant al personal, sigui de l’escala que sigui, a prendre decisions que pertocarien a altres nivells de comandament, la qual cosa pot agreujar una situació ja de per sí compromesa. Aquest nivell organitzatiu també serveix per donar resposta a la necessitat d’adaptar els recursos humans dels parcs de bombers voluntaris i per a les necessitats pròpies d’un cos de bombers dinàmic, preparat i professional. Cal, doncs, posar els mitjans necessaris per facilitar la plena instauració d’una escala de comandament dins el Cos dels Bombers Voluntaris de la Generalitat.
Al mateix temps, cal endreçar la figura del cap de parc, a dia d’avui encara difosa entre les tasques administratives i les de “comandament” dels bombers al seu càrrec. La falta d’un criteri estricte i adequat d’accés al Cos de Bombers Voluntaris i la inapropiada fórmula d’accés a la direcció d’un parc i, inevitablement, dels serveis dins del mateix, ens han portat a una situació que fa impossible fer qualsevol tipus de millora en la qualitat del servei. No existeix en els processos selectius vigents per a l’accés a aspirant i, encara menys, per a cap de parc, cap tipus de “garantia” de solvència i adequació de la persona que aspira a ser bomber voluntari. Evidentment, en el cas del cap de parc aquesta mancança s’agreuja al no existir cap tipus de formació posterior que ajudi a garantir un mínim de competències per a l’exercici del càrrec. Cal, doncs, afrontar aquestes mancances i posar els mitjans necessaris per modificar i/o crear els criteris i les formes d’accés a les diferents escales i càrrecs.
Així doncs, tant comandaments com cap de parc, són càrrecs que hem d’assumir amb responsabilitat que, en aquest últim cas, si bé no augmenta excessivament el nivell de dedicació, sí que ho fa la responsabilitat, assumint per un costat tasques de gestió i organitzatives de parc i per un altre, de comandament en el servei, augmentant també les necessitats formatives.
Tot el que s’ha exposat anteriorment implica un gran canvi en el voluntariat ja que caldria assumir un augment molt important del nostre compromís. La nostra co-responsabilitat en l’assumpció de totes aquestes reformes per part de Bombers de la Generalitat enfocades a millorar les capacitats de treball del Cos de Bombers Voluntaris ens obliguen formalment, si bé no sempre legalment, a donar una resposta gairebé impecable a qualsevol iniciativa que es faci al respecte. També ens obliga a plantejar-nos molt seriosament quin nivell de compromís i dedicació atorguem a Bombers i què aportem per al seu bon funcionament. L’assumpció amb responsabilitat de qualsevol tipus d’activitat formativa, o del tipus que sigui, destinada a millorar qualsevol aspecte referent a Bombers i a la seva estructura, com ara la instauració d’una escala de comandaments amb la inevitable dedicació de temps i esforços, serà també una obligació moral per part nostra.
Tinguem sempre present que l’autèntic compromís està en tenir molt clar quin és el nivell de resposta que, com a bombers, volem donar a la ciutadania. Si tots els bombers voluntaris som capaços de donar resolució a aquestes necessitats de millora del servei que prestem, estarem demostrant que es pot assolir, mitjançant la participació de tot el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, un servei impecable.
Resumint, cal un procés selectiu adequat al nivell competencial que han d’assumir els bombers voluntaris, cal una vigilància de la salut que els iguali en exigències als bombers professionals i evidentment, entre moltes altres necessitats, una formació bàsica i una formació continuada  de qualitat que garanteixi un excel·lent servei a la ciutadania. Tot això viscut amb un gran sentit de la responsabilitat per part dels bombers voluntaris, juntament amb el treball que diàriament i de forma excel·lent realitzen els companys bombers professionals, han de fer Catalunya un país modèlic, símbol i exemple de compromís de servei de la ciutadania i per a la ciutadania. És cabdal, en els temps que estem patint, que es busquin fórmules per donar un servei cada cop més eficient. El Cos de Bombers ha de tenir la capacitat de saber reinventar-se i que aquesta, amb una demostració d’humilitat excepcional, passi a ser l’ingredient clau que doni als Bombers l’excel·lent eficiència que Catalunya necessita.


Signat:
Marcel·lí Bosch Muntal
Bomber Voluntari adscrit al Parc de Bombers de Matadepera des de l’any 1992, n’ha estat el Sots Cap de Parc (2001) i actualment n’és el Cap de Parc (2011). Al mateix temps també es Bomber Funcionari de l’Ajuntament de Barcelona (2006).

Article publicat a la Revista Alerta!