(http://www.vilaweb.cat/valls/analisi/3914351/valles-lalt-camp.html)
Sóc bomber voluntari del Parc de Matadepera. Som dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de la Serra de l’Obac i potser per aquest fet estic molt sensibilitzat pel que fa a focs forestals. Dimarts 19 de juliol, a les dues del migdia, es va iniciar un incendi la carretera TV-7044, a l’alçada del quilòmetre 2,5, dins el municipi de la Riba, situat dins el PEIN de les muntanyes de Prades, unes serres amb un especial valor ecològic.
Ràpidament es van mobilitzar efectius terrestres i aeris dels Bombers de la Generalitat, de les ADF i de Protecció Civil de la zona, i en poc més d’una hora ja hi treballaven 25 dotacions terrestres i 7 d’aèries dels Bombers de la Generalitat. Una hora més tard es doblaven els efectius, ja que el foc ja havia cremat unes dues-centes hectàrees i es tallaven línies de tren i carreteres.
A nosaltres ens van mobilitzar a les cinc de la tarda i, juntament amb un altre vehicle de bombers de la nostra comarca, vam marxar una dotzena de bombers més cap a Montblanc. En el nostre vehicle, quatre bombers voluntaris i dos auxiliars forestals. Vam arribar al Punt de Trànsit que Bombers va situar a la Riba, a tocar del pont de Ferro, entre el creuament de carreteres que va a les Hortasses i Vilaverd. Pels no entesos, el Punt de Trànsit és la unitat que s’instaura per millorar la gestió dels mitjans i recursos que participen en les tasques d’extinció d’un incendi.
Allà les nostres instruccions eren de quedar a l’espera, ja que vam ser els últims vehicles que havíem arribat i de moment tot estava cobert, però calia la nostra presència per no deixar res sense assegurar. Cap a dos quarts de nou, se’ns informa que ens hem de mobilitzar, perquè sembla que hi ha una represa important a la zona est de Vallabrigues. Ràpidament ens hi dirigim juntament amb tres autobombes més. Ens vam emplaçar en una bassa d’aigua prop del collet del Català, i la nostra zona d’actuació va ser entre el barranc del Secalló i l’estret de la Riba. I allà vam estar tota la nit.
Bàsicament des de la pista forestal volíem impedir que les flames que cremaven a la part nord de la pista es propaguessin cap a la part sud. I així ho vam fer. El nostre equip va donar suport als bombers del GRAF, que amb la seva perícia realitzant contrafocs i cremes d’eixamplament van rematar l’incendi, tot evitant la seva propagació. Amb les primeres llums del dia els bombers de mànega vam rematar les poques soques que encara fumejaven i vam assegurar tot el perímetre.
Després de treballar tota la nit, al matí del dia 20 vam ser rellevats i vam tornar cap a casa. Tornàvem força cansats, però satisfets d’haver fet una bona feina i lluitar per una bona causa. Aquella mateixa tarda es va donar per controlat l'incendi que va cremar unes 410 hectàrees de vegetació.
Una de les coses que més em va cridar l’atenció després del pas de les flames va ser veure el nou escenari: un paisatge agrícola antic de feixes, canals de desguàs i barraques que es mantenia amagat sota la vegetació. La vegetació verda i frondosa havia deixat pas a un terra gris i cremat, però també a unes amagades parets de pedra seca, que, pel seu bon estat de conservació, feien suposar que aquell bosc que acabava de cremar era massa jove i que feia poques dècades que havia substituït plantacions i conreus.
No sé quin ha de ser el futur d’aquelles terres, però el que sí que sé és que, en cas de tornar el bosc, hauria de ser tasca de tothom evitar un altre incendi forestal, més que res perquè la vegetació sempre regenera i el paisatge sempre canvia, com hem vist, però les vides humanes que es poden perdre en un foc forestal no tornaran mai més.
El 21 de juliol, just quan s’apagaven les darreres flames del foc de la Riba, es complia el segon aniversari de l’incendi d’Horta de Sant Joan. En record de Ramon, David, Jordi, Jaume i Pau. (I Pepe).
Marc Ferrer, bomber voluntari
Ràpidament es van mobilitzar efectius terrestres i aeris dels Bombers de la Generalitat, de les ADF i de Protecció Civil de la zona, i en poc més d’una hora ja hi treballaven 25 dotacions terrestres i 7 d’aèries dels Bombers de la Generalitat. Una hora més tard es doblaven els efectius, ja que el foc ja havia cremat unes dues-centes hectàrees i es tallaven línies de tren i carreteres.
A nosaltres ens van mobilitzar a les cinc de la tarda i, juntament amb un altre vehicle de bombers de la nostra comarca, vam marxar una dotzena de bombers més cap a Montblanc. En el nostre vehicle, quatre bombers voluntaris i dos auxiliars forestals. Vam arribar al Punt de Trànsit que Bombers va situar a la Riba, a tocar del pont de Ferro, entre el creuament de carreteres que va a les Hortasses i Vilaverd. Pels no entesos, el Punt de Trànsit és la unitat que s’instaura per millorar la gestió dels mitjans i recursos que participen en les tasques d’extinció d’un incendi.
Allà les nostres instruccions eren de quedar a l’espera, ja que vam ser els últims vehicles que havíem arribat i de moment tot estava cobert, però calia la nostra presència per no deixar res sense assegurar. Cap a dos quarts de nou, se’ns informa que ens hem de mobilitzar, perquè sembla que hi ha una represa important a la zona est de Vallabrigues. Ràpidament ens hi dirigim juntament amb tres autobombes més. Ens vam emplaçar en una bassa d’aigua prop del collet del Català, i la nostra zona d’actuació va ser entre el barranc del Secalló i l’estret de la Riba. I allà vam estar tota la nit.
Bàsicament des de la pista forestal volíem impedir que les flames que cremaven a la part nord de la pista es propaguessin cap a la part sud. I així ho vam fer. El nostre equip va donar suport als bombers del GRAF, que amb la seva perícia realitzant contrafocs i cremes d’eixamplament van rematar l’incendi, tot evitant la seva propagació. Amb les primeres llums del dia els bombers de mànega vam rematar les poques soques que encara fumejaven i vam assegurar tot el perímetre.
Després de treballar tota la nit, al matí del dia 20 vam ser rellevats i vam tornar cap a casa. Tornàvem força cansats, però satisfets d’haver fet una bona feina i lluitar per una bona causa. Aquella mateixa tarda es va donar per controlat l'incendi que va cremar unes 410 hectàrees de vegetació.
Una de les coses que més em va cridar l’atenció després del pas de les flames va ser veure el nou escenari: un paisatge agrícola antic de feixes, canals de desguàs i barraques que es mantenia amagat sota la vegetació. La vegetació verda i frondosa havia deixat pas a un terra gris i cremat, però també a unes amagades parets de pedra seca, que, pel seu bon estat de conservació, feien suposar que aquell bosc que acabava de cremar era massa jove i que feia poques dècades que havia substituït plantacions i conreus.
No sé quin ha de ser el futur d’aquelles terres, però el que sí que sé és que, en cas de tornar el bosc, hauria de ser tasca de tothom evitar un altre incendi forestal, més que res perquè la vegetació sempre regenera i el paisatge sempre canvia, com hem vist, però les vides humanes que es poden perdre en un foc forestal no tornaran mai més.
El 21 de juliol, just quan s’apagaven les darreres flames del foc de la Riba, es complia el segon aniversari de l’incendi d’Horta de Sant Joan. En record de Ramon, David, Jordi, Jaume i Pau. (I Pepe).
Marc Ferrer, bomber voluntari
