Pràctiques amb equips ERA

Pràctiques d'orientació amb equips ERA i sense visibilitat, al nostre Parc de Bombers

Foc Forestal a Sant Llorenç Savall

El vehicle de Matadepera arribant a les flames

A la dreta el vehicle de Matadepera, juntament amb un vehicle de la Regió Sud

Els bombers de Matadepera, a l'aguait per l'arribada de les flames

El foc a l'urbanització Comabella de Sant Llorenç Savall

La columna de fum, vista des de Sant Llorenç Savall

Imatge del foc forestal des del satèl·lit Meteosat.

Foc Forestal a Sant Llorenç Savall

El 10 d’agost de 2003 poc abans de les cinc de la tarda, en una zona boscosa coneguda com la Vall d'Horta i les Masies, una àrea amb diverses urbanitzacions habitades i situada dins del parc natural de Sant Llorenç del Munt, en el terme municipal de Sant Llorenç Savall, començava un incendi forestal. Les flames es van a estendre en dos fronts. Un, cap al nord, en direcció a Granera i l'altre, en direcció oest, cap als municipis de Mura, Talamanca i Monistrol de Calders. Durant les primeres hores es va desallotjar unes 500 persones i els Mossos van haver de tallar l'accés a Sant Llorenç Savall per diverses carreteres. Al vespre, el foc havia arrassat 1.000 hectàrees. El nombre de dotacions que van treballar al llarg de les primeres hores en les tasques d'extinció va ser d’unes 90, entre vehicles terrestres i aeris. A la nit es va mig estabilitzar, però durant el matí i a partir de primera hora de la tarda els focus es van anar revifant. A l’endemà, es va descobrir els cossos de cinc persones que van morir asfixiades pel fum de l'incendi en una masia coneguda com la Cabana d'en Felip.

Aquella mateixa matinada, molt a prop de Sant Llorenç Savall, als marges d’un carretera, al terme municipal de Gallifa, s'havia iniciat un altre incendi, que els bombers van donar per apagat i que havia calcinat unes 40 hectàrees. Però al cap de poques hores el foc de Galliga va revifar en uns quants punts i els bombers van haver de mobilitzar fins a 24 aparells aeris i el doble de camions, tot intentant controlar un foc que s'estenia ràpidament per Gallifa en dos fronts, l'un cap a Granera i l'altre cap a Castellterçol i a més van haver d’evacuar unes 200 persones.

El 12 d’agost, malgrat els grans esforços dels bombers, que ja portaven mobilitzades 100 dotacions terrestres i 22 d'aèries, i que contaven amb l’ajuda les Agrupacions de Defensa Forestal de la zona, centenars de voluntaris i amb el suport d'efectius de la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra, les policies locals i els serveis mèdics, els dos fronts es van unir en un de sol, conseqüència de les altes temperatures i el vent feia revifar uns quants fronts. A més, el constant vent i fum també van dificultar la feina dels mitjans aeris. I també pel fum es va desallotjar dos carrers al límit de la població de Sant Llorenç Savall. Un altre punt complicat va ser Monistrol de Calders, on el front nord de l'incendi cremava amb virulència i les flames van arribar a tocar de les cases. En el moment d’unir-se tots els fronts en únic front devastador, l’incendi ja portava arrasades 4.000 hectàrees. A mitja tarda del dia 12, es començava a controlar l’incendi que estava pràcticament extenuant els bombers que hi treballaven per les condicions de fort vent, la calor -amb temperatures de fins a 40 graus- i l'escassa humitat -pròxima al 15% en alguns moments del dia- i que era un resultant fatal per combatre l'incendi. A més a més, pràcticament el servei de bombers de la Generalitat va quedar desbordat aquell dia per l’existència d’altres incendis arreu de Catalunya.

El dia 13 va ser un dia de relativa treva. Tot i que el foc no estava controlat del tot, el perímetre no va creixer més. Sí que hi va haver però, diverses revifades. La més preocupant, entre Talamanca i Mura. Altres esforços es van concentrar a Montcau, Monistrol de Calders, Granera i Gallifa. L’endemà, els bombers van continuar treballant de valent i van aconseguir mantenir el perímetre estabilitzat del dia 13, i les revifades que es van produir van ser poc importants. Al vespre es van començar a retirar les primeres dotacions, i ja només quedaven 82 dotacions terrestres que van continuar tota la nit remullant la zona per evitar qualsevol revifada. El foc ja havia arrasat més de 4.000 hectàrees i molts veïns de les localitats afectades van poder tornar a casa seva. Durant dos dies van continuar els esforços titànics contra les flames i el dia 16 es va donar l’incendi per apagat. Durant dies posteriors, però els mitjans terrestres i alguna dotació terrestre van continuar remullant el perímetre de l'incendi.

En total en aquest incendi forestal van ser mobilitzats 2.035 bombers, 291 vehicles terrestres i 29 mitjans aeris. Es van cremar4.558 hectàrees.

Insíginia d'Or a dos bombers de Matadepera

Durant els actes de la Festa Major del 2002, l'Ajuntament de Matadepera va otorgar la Insígnia d’Or de l’Ajuntament a dos dels seus bombers voluntaris més significatius: Ramon Guinjoan i “Ciscu” Arnau (a títol pòstum).
D'aquesta manera l'Ajuntament volia agrair i reconeixia la tasca d'aquestes dues persones al capdavant del Cos de Bombers Voluntaris de Matadepera.

Reportatge a La Vanguardia

Verde que te quiero verde. Con este color sueñan cada verano los cerca de 2.000 voluntarios que vigilan los bosques de Barcelona. El verde es sinónimo de naturaleza y de un verano sin incendios ni agresiones medioambientales. Para lograr que este tono no se torne en el color del tizón, los voluntarios invierten decenas de horas de su tiempo libre en proteger algún pedazo delmedio millón de hectáreas de masa forestal que hay en la provincia.
Son los vigilantes del fuego. Unas veces les toca perseguir a los domingueros aficionados a flambear matorrales; otras, el material no llega a tiempo para evitar el voraz apetito de las llamas y, en la mayoría de casos, disponen de pocos recursos para cubrir demasiados flancos. Aunque el objetivo es el mismo, preservar el entorno, los defensores ecológicos suelen desempeñar su oficio en diferentes puestos. Hay quien colabora con alguna asociación de defensa forestal (ADF) –grupos de propietarios rurales– de su municipio, otros se ganan un salario estival contratados por la Generalitat como guardas forestales, o participan en campañas puntuales de mejora de caminos rurales... Incluso existe la santísima trinidad del bosque.
Antes de ir a cazar llamas, hay que saber organizarse con el entorno. “La cooperación con los ayuntamientos y los parques de bomberos es vital para que la vigilancia sea efectiva”, sentencia Guillem Montagut, jefe de los bomberos voluntarios del parque de Matadepera, al pie del parque natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac. De ahí que los voluntarios suelan integrarse en alguna de las 268 ADF que hay en Cataluña. Estas asociaciones crecen alrededor de los parques de bomberos.
Pero los voluntarios forestales no cobran por el trabajo hecho. Eso sí, reciben un uniforme, material y cursos de formación para saber responder ante el peligro. Detalle de la Administración. Lo suyo es la entrega total: sin horarios y con poca vida personal. La palabra sacrificio toma pleno sentido cuando se conoce al subjefe del parque de bomberos de Matadepera, Marcel·lí Bosch. Este informático de 28 años y bombero por horas se inició en la carrera del fuego con tan sólo 12 años. Empezó a ser asiduo en la ADF de Matadepera, una etapa de formación “clave” para ejercer de bombero. “De chaval, estás esperando a que te llamen para ayudar, te pasas tus horas libres en el parque porque sientes que éste es tu sitio.” Ahora, con un trabajo de horario estable, continúa con idéntica devoción. Ha tenido que ingeniárselas ante su jefe para salir a apagar unos matojos o rescatar un gato encaramado. “Cobramos 700 pesetas por hora y servicio realizado”, explican sus colegas
El trasiego que se vive en el parque de Matadepera recuerda al de una familia numerosa. Instalados en un colegio del pueblo rehabilitado por ellos mismos, 24 bomberos –con veteranos como Josepy Ferran, que han participado en todo tipo de rescates– conviven con una docena de voluntarios de la ADF.
Aunque como bomberos les ha tocado pasar por momentos de tensión, el jefe del parque, Guillem Montagut, expone su táctica de entrenador de la llama: “no somos héroes ni vamos a jugarnos la vida por nadie”. “Nuestro instinto debe de ser de anticipación y protección de nosotros mismos, no de hacer milagros”, dispara a presión.

Nevada a Matadepera

Nevada a Matadepera. Tasques de neteja de calçades i retirar vehicles encallats.

Estadística Serveis any 1999

Total serveis: 101

21; Ruta
18: Foc forestal
13; Foc de matolls
6; Incendi d’habitatge
5; Rescat de muntanya
5; Revisió d’hidrants
5; Reten
4; Desconnectar alarmes
3; Treure arbres
3; Obertura d’habitatge
3; Rescat d’animals
2; Pràctiques
2; Accident de trànsit
2; Incendi de vehicle
2; Inundacions
2; Ensorrament d’edifici
1; Despreniment terres
1; Neteja de calçada
1; Foc de contenidor
1; Foc d’indústria
1; Fuita de gas

Recerca i rescat d'un grup d'escoltes

Durant la matinada del 7 de maig es va rescatar un grup de 12 nens de l'Agrupament Escolta Sant Jordi de Barcelona que s'havien perdut al Parc de Sant Llorenç del Munt. Els nens, d'entre 9 i 14 anys, es trobaven en perfecte estat i van ser localitzats a les cinc de la matinada a la zona de les Castellasses de Can Torres, després d'una recerca de més de quatres hores. En el moment de la troballa, els nens estaven dormint.

Pràctiques de moto-bombes

Pràctiques de moto-bombes a les piscines municipals

Estadística Serveis any 1993

Total Serveis: 158

29; Foc forestal
23; Rutes
19; Foc de matolls
11; Revisió d’hidrants
10; Treure arbres
9; Rescat de muntanya
9; Reten
9; Inundacions
8; Obrir habitatge
7; Pràctiques
5; Incendi d’habitatge
4; Rescat animals
3; Incendi de vehicle
3; Incendi de deixalles
3; desconnectar alarmes
2; Neteja de calçada
2; foc de contenidors
1; Incendi Hospital
1; Foc d’indústria