dilluns, 24 d’abril del 2006
Incendi d'industria Servipalets
Imatges de l'actuació al foc d'indústria de l'empresa Servipalets SL, dedicada a la compravenda de palets de Polinyà (Vallès Occidental)
dijous, 20 d’abril del 2006
Vista aèria del nostre Parc
Avui ens han fet un parell de fotografies del nostre parc a vista d'ocell
dimarts, 1 de febrer del 2005
Entrevista a Ramon Guinjoan
ENTREVISTA AMB L’EX CAP DE PARC RAMON GUINJOAN
Aquesta entrevista va ser realitzada pels alumnes-aspirants del Curs selectiu per a bomber, de la promoció 63/03, de l'Escola de Bombers de Catalunya, Jesús Maria Prieto, Paco Perales, Sire Bah, David Peñarroya i Jordi Puyol, per l'assignatura "Història dels Bombers", a principis de l'any 2005.
El senyor Ramon va néixer el 13 de setembre del 1940. La seva vinculació ja amb relativa importància dins el món dels bombers va començar quan tenia 18 anys, sent membre fundador i operatiu del cos de bombers voluntaris de Terrassa i més tard, al novembre del 1961 entrà a formar part del cos provincial de bombers voluntaris. Al desembre del 1976 va rebre el nomenament com a bomber voluntari de la diputació provincial de Barcelona. L’any d’ingrés com a bomber voluntari de la Generalitat va ser al 1980.
L’arribada del senyor Ramon al parc de Matadepera es va produir el dia 9 de Novembre de 1988 com a bomber voluntari, per dies més tard ( el 24 de Novembre) assumí la responsabilitat de dirigir el parc de bombers voluntaris de Matadepera. El 31 d’octubre del 1996 va rebre la revocació com a cap de parc dels bombers de Matadepera per tal de ser nomenat cap de l’agrupació de Matadepera, del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya. El 5 de maig de 1998 va rebre el seu nomenament com a caporal.
El dia 21 de maig del 2001 va presentar la carta de renuncia com a Cap de Parc per diferències amb l’Administració.
Altres dades curriculars d’interès sobre la seva vida com a bomber són:
- Membre de la Junta de Govern de ASELF a Madrid
- Membre fundador de l’Associació de bombers voluntaris de Catalunya.
- Membre fundador i de la Junta de Govern de la Federació espanyola de bombers.
- President de l’ASVOBOCA.
- Creu de Plata al Mèrit Naval.
- Medalla d’Honor de l’ASELF.
- Reconeixement d’or de la Generalitat de Catalunya.
- Reconeixement d’argent de la Generalitat de Catalunya
Actualment el senyor Ramon està com a bomber voluntari del parc de Terrassa, fent guàrdies com ajudant del cap de sector de la regió metropolitana nord.
1.- Quins records guarda dels seus inicis com a bomber (somatén, grocs, ...) ?
S’ha de pensar que com que Matadepera és un poble petit, i que ens coneixíem entre tots la resposta davant d’un incident era sempre bona, podies estar segur que si passava qualsevol cosa al poble, hi havia una resposta segura.
2.- El perquè de la seva dimissió. Com veu el tracte de l’Administració amb els bombers voluntaris?
Ben senzill, el mal tractament als voluntaris en general. Als anys 90 el conseller i el Director General maltracten greument als bombers voluntaris, trencant reglaments mala uniformitat i falta de formació. A la resta de països europeus, tenen avantatges fiscals.
Els països desenvolupats, la majoria de bombers són voluntaris i funcionen millor. És un cos molt car de mantenir, els llocs de funcionari encara ens en falten, però s’han de complementar amb bombers voluntaris. Actualment veig un problema, ningú vol ser bomber voluntari ningú vol agafar aquest compromís, no sé que passarà?
3.- Quina és la seva opinió general del funcionament del cos de bombers.
El funcionament dels bombers és molt dolent a causa de que s’hi ha posat la política pel mig Massa gasto per despatxos de gent que no fa res. Tot s’aguanta per la base els quatre bombers que pugen al camió i fan la sortida. I justament amb ells no se’ls te en compte.
4.- Com veu el futur dels bombers?
Veig que tot anirà cap a bombers privats i bombers d’empresa. Aquesta situació és insostenible l’experiència de la gent no es te en compte i a més entren caps de regió sense cap tipus d’experiència, únicament pel fet de tenir un títol universitari.
A més crec que un bomber sense ofici és dolentíssim. Fins ara tot bomber tenia experiència de paleta, fuster..., això ara penso que no es pot arreglar ja que són oficis precaris que ningú vol fer. Hi ha més bombers advocats que bombers amb ofici. Des de Madrid mitjançant ASELF estem lluitant per fer una carrera de bomber, a mode d’un FP.
5.- Està content amb el que ha fet al llarg dels seus anys com a bomber?
Jo estic força content pel que he fet , he disfrutat molt perquè m’ha agradat sempre la meva feina. Jo vaig crear el parc de Matadepera, però crec que si jo no ho hagués fet, ho hauria fet un altre. Soc el més antic de ASELF (asociación española de lucha contra el fuego). Estic a la junta de Govern, es una manera de millorar els cossos de bombers.
6.- Quina és la seva funció actual?
Actualment soc bomber voluntari del parc de Terrassa i la meva feina a les guàrdies és adjunt del cap de guàrdia. Personalment el que m’agrada és estar al davant amb la llança, però ara amb aquesta nova feina de despatx i direcció he trobat una altra manera d’aprofitar la meva experiència.
Penso que de tots els bombers que es jubilen s’hauria d’aprofitar la seva experiència ja que és una font importantíssima de coneixement desaprofitada. Falta una mica d’aspecte humà envers aquestes persones .
Aquesta entrevista va ser realitzada pels alumnes-aspirants del Curs selectiu per a bomber, de la promoció 63/03, de l'Escola de Bombers de Catalunya, Jesús Maria Prieto, Paco Perales, Sire Bah, David Peñarroya i Jordi Puyol, per l'assignatura "Història dels Bombers", a principis de l'any 2005.
El senyor Ramon va néixer el 13 de setembre del 1940. La seva vinculació ja amb relativa importància dins el món dels bombers va començar quan tenia 18 anys, sent membre fundador i operatiu del cos de bombers voluntaris de Terrassa i més tard, al novembre del 1961 entrà a formar part del cos provincial de bombers voluntaris. Al desembre del 1976 va rebre el nomenament com a bomber voluntari de la diputació provincial de Barcelona. L’any d’ingrés com a bomber voluntari de la Generalitat va ser al 1980.
L’arribada del senyor Ramon al parc de Matadepera es va produir el dia 9 de Novembre de 1988 com a bomber voluntari, per dies més tard ( el 24 de Novembre) assumí la responsabilitat de dirigir el parc de bombers voluntaris de Matadepera. El 31 d’octubre del 1996 va rebre la revocació com a cap de parc dels bombers de Matadepera per tal de ser nomenat cap de l’agrupació de Matadepera, del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya. El 5 de maig de 1998 va rebre el seu nomenament com a caporal.
El dia 21 de maig del 2001 va presentar la carta de renuncia com a Cap de Parc per diferències amb l’Administració.
Altres dades curriculars d’interès sobre la seva vida com a bomber són:
- Membre de la Junta de Govern de ASELF a Madrid
- Membre fundador de l’Associació de bombers voluntaris de Catalunya.
- Membre fundador i de la Junta de Govern de la Federació espanyola de bombers.
- President de l’ASVOBOCA.
- Creu de Plata al Mèrit Naval.
- Medalla d’Honor de l’ASELF.
- Reconeixement d’or de la Generalitat de Catalunya.
- Reconeixement d’argent de la Generalitat de Catalunya
Actualment el senyor Ramon està com a bomber voluntari del parc de Terrassa, fent guàrdies com ajudant del cap de sector de la regió metropolitana nord.
1.- Quins records guarda dels seus inicis com a bomber (somatén, grocs, ...) ?
S’ha de pensar que com que Matadepera és un poble petit, i que ens coneixíem entre tots la resposta davant d’un incident era sempre bona, podies estar segur que si passava qualsevol cosa al poble, hi havia una resposta segura.
2.- El perquè de la seva dimissió. Com veu el tracte de l’Administració amb els bombers voluntaris?
Ben senzill, el mal tractament als voluntaris en general. Als anys 90 el conseller i el Director General maltracten greument als bombers voluntaris, trencant reglaments mala uniformitat i falta de formació. A la resta de països europeus, tenen avantatges fiscals.
Els països desenvolupats, la majoria de bombers són voluntaris i funcionen millor. És un cos molt car de mantenir, els llocs de funcionari encara ens en falten, però s’han de complementar amb bombers voluntaris. Actualment veig un problema, ningú vol ser bomber voluntari ningú vol agafar aquest compromís, no sé que passarà?
3.- Quina és la seva opinió general del funcionament del cos de bombers.
El funcionament dels bombers és molt dolent a causa de que s’hi ha posat la política pel mig Massa gasto per despatxos de gent que no fa res. Tot s’aguanta per la base els quatre bombers que pugen al camió i fan la sortida. I justament amb ells no se’ls te en compte.
4.- Com veu el futur dels bombers?
Veig que tot anirà cap a bombers privats i bombers d’empresa. Aquesta situació és insostenible l’experiència de la gent no es te en compte i a més entren caps de regió sense cap tipus d’experiència, únicament pel fet de tenir un títol universitari.
A més crec que un bomber sense ofici és dolentíssim. Fins ara tot bomber tenia experiència de paleta, fuster..., això ara penso que no es pot arreglar ja que són oficis precaris que ningú vol fer. Hi ha més bombers advocats que bombers amb ofici. Des de Madrid mitjançant ASELF estem lluitant per fer una carrera de bomber, a mode d’un FP.
5.- Està content amb el que ha fet al llarg dels seus anys com a bomber?
Jo estic força content pel que he fet , he disfrutat molt perquè m’ha agradat sempre la meva feina. Jo vaig crear el parc de Matadepera, però crec que si jo no ho hagués fet, ho hauria fet un altre. Soc el més antic de ASELF (asociación española de lucha contra el fuego). Estic a la junta de Govern, es una manera de millorar els cossos de bombers.
6.- Quina és la seva funció actual?
Actualment soc bomber voluntari del parc de Terrassa i la meva feina a les guàrdies és adjunt del cap de guàrdia. Personalment el que m’agrada és estar al davant amb la llança, però ara amb aquesta nova feina de despatx i direcció he trobat una altra manera d’aprofitar la meva experiència.
Penso que de tots els bombers que es jubilen s’hauria d’aprofitar la seva experiència ja que és una font importantíssima de coneixement desaprofitada. Falta una mica d’aspecte humà envers aquestes persones .
Entrevista a Guillem Montagut
ENTREVISTA AMB EL CAP DE PARC GUILLEM MONTAGUT
Aquesta entrevista va ser realitzada pels alumnes-aspirants del Curs selectiu per a bomber, de la promoció 63/03, de l'Escola de Bombers de Catalunya, Jesús Maria Prieto, Paco Perales, Sire Bah, David Peñarroya i Jordi Puyol, per l'assignatura "Història dels Bombers", a principis de l'any 2005.
El senyor Guillem Montagut, actual cap del parc de bombers voluntaris de Matadepera va néixer el 6 de Novembre del 1970 a Terrassa. Va començar documentadament la seva vinculació en el cos de bombers com a bomber voluntari de l’Ajuntament de Matadepera el novembre del 1988 i a partir del 8 de juliol del 1991 com a bomber voluntari de la Generalitat de Catalunya.
L’any 2001, després de la dimissió del senyor Ramón Guinjoan com a cap de parc, el parc de Matadepera va passar per una petita crisi degut a la manca d’un responsable actiu; fou llavors quan el senyor Montagut, gràcies als seus anys d’experiència com a bomber voluntari i pel seu coneixement dins l’àmbit de la població i territori de Matadepera, va ocupar aquest càrrec de cap de parc.
1.- Troba que la funció de cap de parc és difícil i requereix un esforç per compaginar-la amb la vida privada?
No és difícil, però és complexa. Ser Cap de Parc comporta unes responsabilitats que s’han d’assumir. S’ha d’estar sempre a sobre de tot (personal, material disponible...).
En relació a la segona part de la pregunta, sí que es pot compaginar , sempre i quant tinguis una feina que t’ho pugui permetre (horari flexible , llibertat laboral...) perquè se li ha de dedicar cada dia una sèrie de temps pel bon funcionament , no només a la feina del propi parc si no també a actuacions externes, plans d’emergència a les escoles , simulacres , etc. A nivell familiar es necessita una dona que t’entengui i que ‘ t’aguanti ’.
2.- Quins canvis més significatius ha trobat durant la seva etapa com a Cap de Parc envers l’anterior del senyor Ramón Guinjoan?
Després de la gran feina realitzada pel Senyor Ramón Guinjoan , que no hem d’oblidar que va ser el fundador del parc de bombers de Matadepera, jo vaig arribar amb una sèrie d’objectius , planificats durant els 4 anys de mandat . Aquests objectius, ara ja realitzats foren : Adquisició de gran quantitat de material sanitari (especialment pediàtric), material de rescat de muntanya, motoserres , equip d’escarceració; També millores ja realitzades al parc com el canvi de la porta d’entrada principal , calefacció i l’asfaltat del pati. Entre els objectius que em vaig proposar encara resta pendent l’ampliació de la cotxera i la reforma del bany i la cuina.
3.- Com diria que és la relació actual entre el parc i la DGESCC?
Quan vaig començar un dels principals objectius era el de intentar obrir el parc a la gent i tenir bona relació amb les diferents Administracions. És per això que puc dir que hi ha una bona relació amb la DGESCC , en part també és gràcies a la nostra bona voluntat, proposant que la preferència del material fos assignada pensant en la millora del servei a nivell territorial que no a nivell municipal .
4.- Que ens pot comentar sobre la relació entre els bombers voluntaris i els bombers professionals?
Si no es busquen polèmiques amb els altres parcs no te perquè haver-hi conflictes, això va en funció de la persona que et trobes i normalment dins del nostre territori ens coneixem tots. Hi ha d’haver-hi col·laboració perquè uns depenem dels altres, per això la relació ha de ser el més cordial possible.
5.- Com han viscut la problemàtica sobre els BRP ‘Egipcis’ ?
És un tema llarg i complexa d’explicar. La proposta de la Generalitat era bescanviar el vehicle vell per un de nou, però la realitat és que vam rebre ‘quincalla’ trencant l’acord inicial. Tanmateix el nostre camió era propietat municipal i demanàvem un vehicle que tingués el mateix conveni que l’anterior ,o sigui, que seguís sent propietat de l’Ajuntament, a la qual cosa la Generalitat no va accedir. També tenim la problemàtica de la pala llevaneus actualment estem demanant l’Egipci a la Direcció , perquè porta adaptat el Kit de suport de la pala i els vehicles nous no permeten adaptar aquest Kit , de manera que la pala municipal no tenim manera d’adaptar-la a cap vehicle quedant totalment obsoleta .
6.- Es compleix la relació amb el conveni signat amb la Generalitat (el pas de bombers municipals a bombers de la Generalitat)?
Sota el meu punt de vista s’ha millorat molt, es lluita cada dia per millorar encara més , inclús s’aporten diners de subvencions per benefici de la Generalitat . Un exemple d’això serien els cascos Gallet forestals , material sanitari pediàtric ... S’ha de tenir clar que on no arriba la Generalitat ho mirem d’assumir nosaltres, aquesta és la filosofia que seguim els parc de bombers voluntaris . Penso que seria bo que els parcs de funcionaris també haurien de seguir aquesta conducta pel propi manteniment del parc. No has d’esperar que et donin tot el que demanes perquè estaries tot el dia queixant.
7.- Quina és la seva opinió sobre el futur del cos de bombers?
Un gran error que està cometent la DGESCC és la d’haver abandonat la idea de que el bomber professional tingui un ofici. Avui en dia, per exemple la revisió dels vehicles ens ho fa una empresa privada, la neteja dels parcs la realitzen personal contractat , això són diners que es podrien utilitzar per una millora del servei si aquestes feines la realitzessin els propis bombers . Per tant el fet que existissin bombers mecànics, soldadors, paletes ... faria que tant manteniment de parc com vehicles fos millor i pot ser fins hi tot garantitzaria un millor servei.
Aquesta entrevista va ser realitzada pels alumnes-aspirants del Curs selectiu per a bomber, de la promoció 63/03, de l'Escola de Bombers de Catalunya, Jesús Maria Prieto, Paco Perales, Sire Bah, David Peñarroya i Jordi Puyol, per l'assignatura "Història dels Bombers", a principis de l'any 2005.
El senyor Guillem Montagut, actual cap del parc de bombers voluntaris de Matadepera va néixer el 6 de Novembre del 1970 a Terrassa. Va començar documentadament la seva vinculació en el cos de bombers com a bomber voluntari de l’Ajuntament de Matadepera el novembre del 1988 i a partir del 8 de juliol del 1991 com a bomber voluntari de la Generalitat de Catalunya.
L’any 2001, després de la dimissió del senyor Ramón Guinjoan com a cap de parc, el parc de Matadepera va passar per una petita crisi degut a la manca d’un responsable actiu; fou llavors quan el senyor Montagut, gràcies als seus anys d’experiència com a bomber voluntari i pel seu coneixement dins l’àmbit de la població i territori de Matadepera, va ocupar aquest càrrec de cap de parc.
1.- Troba que la funció de cap de parc és difícil i requereix un esforç per compaginar-la amb la vida privada?
No és difícil, però és complexa. Ser Cap de Parc comporta unes responsabilitats que s’han d’assumir. S’ha d’estar sempre a sobre de tot (personal, material disponible...).
En relació a la segona part de la pregunta, sí que es pot compaginar , sempre i quant tinguis una feina que t’ho pugui permetre (horari flexible , llibertat laboral...) perquè se li ha de dedicar cada dia una sèrie de temps pel bon funcionament , no només a la feina del propi parc si no també a actuacions externes, plans d’emergència a les escoles , simulacres , etc. A nivell familiar es necessita una dona que t’entengui i que ‘ t’aguanti ’.
2.- Quins canvis més significatius ha trobat durant la seva etapa com a Cap de Parc envers l’anterior del senyor Ramón Guinjoan?
Després de la gran feina realitzada pel Senyor Ramón Guinjoan , que no hem d’oblidar que va ser el fundador del parc de bombers de Matadepera, jo vaig arribar amb una sèrie d’objectius , planificats durant els 4 anys de mandat . Aquests objectius, ara ja realitzats foren : Adquisició de gran quantitat de material sanitari (especialment pediàtric), material de rescat de muntanya, motoserres , equip d’escarceració; També millores ja realitzades al parc com el canvi de la porta d’entrada principal , calefacció i l’asfaltat del pati. Entre els objectius que em vaig proposar encara resta pendent l’ampliació de la cotxera i la reforma del bany i la cuina.
3.- Com diria que és la relació actual entre el parc i la DGESCC?
Quan vaig començar un dels principals objectius era el de intentar obrir el parc a la gent i tenir bona relació amb les diferents Administracions. És per això que puc dir que hi ha una bona relació amb la DGESCC , en part també és gràcies a la nostra bona voluntat, proposant que la preferència del material fos assignada pensant en la millora del servei a nivell territorial que no a nivell municipal .
4.- Que ens pot comentar sobre la relació entre els bombers voluntaris i els bombers professionals?
Si no es busquen polèmiques amb els altres parcs no te perquè haver-hi conflictes, això va en funció de la persona que et trobes i normalment dins del nostre territori ens coneixem tots. Hi ha d’haver-hi col·laboració perquè uns depenem dels altres, per això la relació ha de ser el més cordial possible.
5.- Com han viscut la problemàtica sobre els BRP ‘Egipcis’ ?
És un tema llarg i complexa d’explicar. La proposta de la Generalitat era bescanviar el vehicle vell per un de nou, però la realitat és que vam rebre ‘quincalla’ trencant l’acord inicial. Tanmateix el nostre camió era propietat municipal i demanàvem un vehicle que tingués el mateix conveni que l’anterior ,o sigui, que seguís sent propietat de l’Ajuntament, a la qual cosa la Generalitat no va accedir. També tenim la problemàtica de la pala llevaneus actualment estem demanant l’Egipci a la Direcció , perquè porta adaptat el Kit de suport de la pala i els vehicles nous no permeten adaptar aquest Kit , de manera que la pala municipal no tenim manera d’adaptar-la a cap vehicle quedant totalment obsoleta .
6.- Es compleix la relació amb el conveni signat amb la Generalitat (el pas de bombers municipals a bombers de la Generalitat)?
Sota el meu punt de vista s’ha millorat molt, es lluita cada dia per millorar encara més , inclús s’aporten diners de subvencions per benefici de la Generalitat . Un exemple d’això serien els cascos Gallet forestals , material sanitari pediàtric ... S’ha de tenir clar que on no arriba la Generalitat ho mirem d’assumir nosaltres, aquesta és la filosofia que seguim els parc de bombers voluntaris . Penso que seria bo que els parcs de funcionaris també haurien de seguir aquesta conducta pel propi manteniment del parc. No has d’esperar que et donin tot el que demanes perquè estaries tot el dia queixant.
7.- Quina és la seva opinió sobre el futur del cos de bombers?
Un gran error que està cometent la DGESCC és la d’haver abandonat la idea de que el bomber professional tingui un ofici. Avui en dia, per exemple la revisió dels vehicles ens ho fa una empresa privada, la neteja dels parcs la realitzen personal contractat , això són diners que es podrien utilitzar per una millora del servei si aquestes feines la realitzessin els propis bombers . Per tant el fet que existissin bombers mecànics, soldadors, paletes ... faria que tant manteniment de parc com vehicles fos millor i pot ser fins hi tot garantitzaria un millor servei.
dilluns, 5 d’abril del 2004
Eixam a Lliçà de Vall
Imatges de l'actuació de treure un eixam d'abelles a Lliçà de Vall (Vallès Oriental)
diumenge, 4 d’abril del 2004
Pràctiques amb equips ERA
Pràctiques d'orientació amb equips ERA i sense visibilitat, al nostre Parc de Bombers
diumenge, 10 d’agost del 2003
Foc Forestal a Sant Llorenç Savall
El vehicle de Matadepera arribant a les flames
A la dreta el vehicle de Matadepera, juntament amb un vehicle de la Regió Sud
Els bombers de Matadepera, a l'aguait per l'arribada de les flames
Imatge del foc forestal des del satèl·lit Meteosat.
Foc Forestal a Sant Llorenç Savall
El 10 d’agost de 2003 poc abans de les cinc de la tarda, en una zona boscosa coneguda com la Vall d'Horta i les Masies, una àrea amb diverses urbanitzacions habitades i situada dins del parc natural de Sant Llorenç del Munt, en el terme municipal de Sant Llorenç Savall, començava un incendi forestal. Les flames es van a estendre en dos fronts. Un, cap al nord, en direcció a Granera i l'altre, en direcció oest, cap als municipis de Mura, Talamanca i Monistrol de Calders. Durant les primeres hores es va desallotjar unes 500 persones i els Mossos van haver de tallar l'accés a Sant Llorenç Savall per diverses carreteres. Al vespre, el foc havia arrassat 1.000 hectàrees. El nombre de dotacions que van treballar al llarg de les primeres hores en les tasques d'extinció va ser d’unes 90, entre vehicles terrestres i aeris. A la nit es va mig estabilitzar, però durant el matí i a partir de primera hora de la tarda els focus es van anar revifant. A l’endemà, es va descobrir els cossos de cinc persones que van morir asfixiades pel fum de l'incendi en una masia coneguda com la Cabana d'en Felip.
Aquella mateixa matinada, molt a prop de Sant Llorenç Savall, als marges d’un carretera, al terme municipal de Gallifa, s'havia iniciat un altre incendi, que els bombers van donar per apagat i que havia calcinat unes 40 hectàrees. Però al cap de poques hores el foc de Galliga va revifar en uns quants punts i els bombers van haver de mobilitzar fins a 24 aparells aeris i el doble de camions, tot intentant controlar un foc que s'estenia ràpidament per Gallifa en dos fronts, l'un cap a Granera i l'altre cap a Castellterçol i a més van haver d’evacuar unes 200 persones.
El 12 d’agost, malgrat els grans esforços dels bombers, que ja portaven mobilitzades 100 dotacions terrestres i 22 d'aèries, i que contaven amb l’ajuda les Agrupacions de Defensa Forestal de la zona, centenars de voluntaris i amb el suport d'efectius de la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra, les policies locals i els serveis mèdics, els dos fronts es van unir en un de sol, conseqüència de les altes temperatures i el vent feia revifar uns quants fronts. A més, el constant vent i fum també van dificultar la feina dels mitjans aeris. I també pel fum es va desallotjar dos carrers al límit de la població de Sant Llorenç Savall. Un altre punt complicat va ser Monistrol de Calders, on el front nord de l'incendi cremava amb virulència i les flames van arribar a tocar de les cases. En el moment d’unir-se tots els fronts en únic front devastador, l’incendi ja portava arrasades 4.000 hectàrees. A mitja tarda del dia 12, es començava a controlar l’incendi que estava pràcticament extenuant els bombers que hi treballaven per les condicions de fort vent, la calor -amb temperatures de fins a 40 graus- i l'escassa humitat -pròxima al 15% en alguns moments del dia- i que era un resultant fatal per combatre l'incendi. A més a més, pràcticament el servei de bombers de la Generalitat va quedar desbordat aquell dia per l’existència d’altres incendis arreu de Catalunya.
El dia 13 va ser un dia de relativa treva. Tot i que el foc no estava controlat del tot, el perímetre no va creixer més. Sí que hi va haver però, diverses revifades. La més preocupant, entre Talamanca i Mura. Altres esforços es van concentrar a Montcau, Monistrol de Calders, Granera i Gallifa. L’endemà, els bombers van continuar treballant de valent i van aconseguir mantenir el perímetre estabilitzat del dia 13, i les revifades que es van produir van ser poc importants. Al vespre es van començar a retirar les primeres dotacions, i ja només quedaven 82 dotacions terrestres que van continuar tota la nit remullant la zona per evitar qualsevol revifada. El foc ja havia arrasat més de 4.000 hectàrees i molts veïns de les localitats afectades van poder tornar a casa seva. Durant dos dies van continuar els esforços titànics contra les flames i el dia 16 es va donar l’incendi per apagat. Durant dies posteriors, però els mitjans terrestres i alguna dotació terrestre van continuar remullant el perímetre de l'incendi.
Aquella mateixa matinada, molt a prop de Sant Llorenç Savall, als marges d’un carretera, al terme municipal de Gallifa, s'havia iniciat un altre incendi, que els bombers van donar per apagat i que havia calcinat unes 40 hectàrees. Però al cap de poques hores el foc de Galliga va revifar en uns quants punts i els bombers van haver de mobilitzar fins a 24 aparells aeris i el doble de camions, tot intentant controlar un foc que s'estenia ràpidament per Gallifa en dos fronts, l'un cap a Granera i l'altre cap a Castellterçol i a més van haver d’evacuar unes 200 persones.
El 12 d’agost, malgrat els grans esforços dels bombers, que ja portaven mobilitzades 100 dotacions terrestres i 22 d'aèries, i que contaven amb l’ajuda les Agrupacions de Defensa Forestal de la zona, centenars de voluntaris i amb el suport d'efectius de la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra, les policies locals i els serveis mèdics, els dos fronts es van unir en un de sol, conseqüència de les altes temperatures i el vent feia revifar uns quants fronts. A més, el constant vent i fum també van dificultar la feina dels mitjans aeris. I també pel fum es va desallotjar dos carrers al límit de la població de Sant Llorenç Savall. Un altre punt complicat va ser Monistrol de Calders, on el front nord de l'incendi cremava amb virulència i les flames van arribar a tocar de les cases. En el moment d’unir-se tots els fronts en únic front devastador, l’incendi ja portava arrasades 4.000 hectàrees. A mitja tarda del dia 12, es començava a controlar l’incendi que estava pràcticament extenuant els bombers que hi treballaven per les condicions de fort vent, la calor -amb temperatures de fins a 40 graus- i l'escassa humitat -pròxima al 15% en alguns moments del dia- i que era un resultant fatal per combatre l'incendi. A més a més, pràcticament el servei de bombers de la Generalitat va quedar desbordat aquell dia per l’existència d’altres incendis arreu de Catalunya.
El dia 13 va ser un dia de relativa treva. Tot i que el foc no estava controlat del tot, el perímetre no va creixer més. Sí que hi va haver però, diverses revifades. La més preocupant, entre Talamanca i Mura. Altres esforços es van concentrar a Montcau, Monistrol de Calders, Granera i Gallifa. L’endemà, els bombers van continuar treballant de valent i van aconseguir mantenir el perímetre estabilitzat del dia 13, i les revifades que es van produir van ser poc importants. Al vespre es van començar a retirar les primeres dotacions, i ja només quedaven 82 dotacions terrestres que van continuar tota la nit remullant la zona per evitar qualsevol revifada. El foc ja havia arrasat més de 4.000 hectàrees i molts veïns de les localitats afectades van poder tornar a casa seva. Durant dos dies van continuar els esforços titànics contra les flames i el dia 16 es va donar l’incendi per apagat. Durant dies posteriors, però els mitjans terrestres i alguna dotació terrestre van continuar remullant el perímetre de l'incendi.
En total en aquest incendi forestal van ser mobilitzats 2.035 bombers, 291 vehicles terrestres i 29 mitjans aeris. Es van cremar4.558 hectàrees.
diumenge, 1 de setembre del 2002
Insíginia d'Or a dos bombers de Matadepera
Durant els actes de la Festa Major del 2002, l'Ajuntament de Matadepera va otorgar la Insígnia d’Or de l’Ajuntament a dos dels seus bombers voluntaris més significatius: Ramon Guinjoan i “Ciscu” Arnau (a títol pòstum).
D'aquesta manera l'Ajuntament volia agrair i reconeixia la tasca d'aquestes dues persones al capdavant del Cos de Bombers Voluntaris de Matadepera.
D'aquesta manera l'Ajuntament volia agrair i reconeixia la tasca d'aquestes dues persones al capdavant del Cos de Bombers Voluntaris de Matadepera.
diumenge, 14 de juliol del 2002
Reportatge a La Vanguardia
Verde que te quiero verde. Con este color sueñan cada verano los cerca de 2.000 voluntarios que vigilan los bosques de Barcelona. El verde es sinónimo de naturaleza y de un verano sin incendios ni agresiones medioambientales. Para lograr que este tono no se torne en el color del tizón, los voluntarios invierten decenas de horas de su tiempo libre en proteger algún pedazo delmedio millón de hectáreas de masa forestal que hay en la provincia.
Son los vigilantes del fuego. Unas veces les toca perseguir a los domingueros aficionados a flambear matorrales; otras, el material no llega a tiempo para evitar el voraz apetito de las llamas y, en la mayoría de casos, disponen de pocos recursos para cubrir demasiados flancos. Aunque el objetivo es el mismo, preservar el entorno, los defensores ecológicos suelen desempeñar su oficio en diferentes puestos. Hay quien colabora con alguna asociación de defensa forestal (ADF) –grupos de propietarios rurales– de su municipio, otros se ganan un salario estival contratados por la Generalitat como guardas forestales, o participan en campañas puntuales de mejora de caminos rurales... Incluso existe la santísima trinidad del bosque.
Antes de ir a cazar llamas, hay que saber organizarse con el entorno. “La cooperación con los ayuntamientos y los parques de bomberos es vital para que la vigilancia sea efectiva”, sentencia Guillem Montagut, jefe de los bomberos voluntarios del parque de Matadepera, al pie del parque natural de Sant Llorenç de Munt i Serra de l'Obac. De ahí que los voluntarios suelan integrarse en alguna de las 268 ADF que hay en Cataluña. Estas asociaciones crecen alrededor de los parques de bomberos.
Pero los voluntarios forestales no cobran por el trabajo hecho. Eso sí, reciben un uniforme, material y cursos de formación para saber responder ante el peligro. Detalle de la Administración. Lo suyo es la entrega total: sin horarios y con poca vida personal. La palabra sacrificio toma pleno sentido cuando se conoce al subjefe del parque de bomberos de Matadepera, Marcel·lí Bosch. Este informático de 28 años y bombero por horas se inició en la carrera del fuego con tan sólo 12 años. Empezó a ser asiduo en la ADF de Matadepera, una etapa de formación “clave” para ejercer de bombero. “De chaval, estás esperando a que te llamen para ayudar, te pasas tus horas libres en el parque porque sientes que éste es tu sitio.” Ahora, con un trabajo de horario estable, continúa con idéntica devoción. Ha tenido que ingeniárselas ante su jefe para salir a apagar unos matojos o rescatar un gato encaramado. “Cobramos 700 pesetas por hora y servicio realizado”, explican sus colegas
El trasiego que se vive en el parque de Matadepera recuerda al de una familia numerosa. Instalados en un colegio del pueblo rehabilitado por ellos mismos, 24 bomberos –con veteranos como Josepy Ferran, que han participado en todo tipo de rescates– conviven con una docena de voluntarios de la ADF.
Aunque como bomberos les ha tocado pasar por momentos de tensión, el jefe del parque, Guillem Montagut, expone su táctica de entrenador de la llama: “no somos héroes ni vamos a jugarnos la vida por nadie”. “Nuestro instinto debe de ser de anticipación y protección de nosotros mismos, no de hacer milagros”, dispara a presión.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
