dimecres, 25 d’abril del 2007
dissabte, 21 d’abril del 2007
Pràctiques d'excarceració
Imatges de les practiques-exhibició de com es realitza una excarceració d'una persona atrapada en un accident de trànsit, en motiu dels actes del 25è aniversari.
divendres, 23 de febrer del 2007
Simulacre a l'estació de FGC de Terrassa
Ferrocarrils de la Generalitat ha estat, la matinada d'aquest divendres, l’escenari d’un simulacre d’incendi. L'objectiu de l'acció que s'ha dut a terme entre la una i les tres de la matinada, ha estat el de comprovar el correcte funcionament del Pla d'Emergència Municipal, que s'encarrega de coordinar les situacions de risc i emergència que es puguin donar a la ciutat i és el primer que es fa a Terrassa dins d’un espai tancat.
Bombers va mobilitzar uns 200 membres en 24 vehicles de tota la Regió Nord, entre vehicles d’aigua i de comandament. Destacar que es va muntar el Centre de Comandament Avançat i també els controls ERA, que són uns espais de comandament per controlar el personal que treballa amb els equips d’aire, on es troben i quanta estona portent treballant.
Bombers va mobilitzar uns 200 membres en 24 vehicles de tota la Regió Nord, entre vehicles d’aigua i de comandament. Destacar que es va muntar el Centre de Comandament Avançat i també els controls ERA, que són uns espais de comandament per controlar el personal que treballa amb els equips d’aire, on es troben i quanta estona portent treballant.

dimarts, 20 de febrer del 2007
dilluns, 5 de febrer del 2007
Visitem una escola
dilluns, 3 de juliol del 2006
Reportatge a TV3
Un bomber voluntari
Són valents i estan entrenats per treure'ns les castanyes del foc en les situacions més complicades. Si les estàs passant magres i necessites la seva ajuda, no dubtis a trucar-los! Sempre estan a punt per donar un cop de mà en cas d'emergència. Parlem del cos de Bombers, és clar. I si la seva dedicació ja és digna d'admiració, encara ho és més que hi hagi qui ho faci per convicció i vocació, sense cobrar ni un cèntim. L'Oriol Pi és una d'aquestes persones. Té 18 anys i és bomber voluntari a Matadepera. Encara no pot sortir a apagar focs, però dóna un suport imprescindible als seus companys, tant al parc de bombers com en els moments d'acció. Hem acompanyat l'Oriol durant una de les seves guàrdies i hem descobert que la feina d'un bomber va molt més enllà d'apagar incendis. Puja al camió amb nosaltres!
Etiquetes de comentaris:
reportatges
dilluns, 24 d’abril del 2006
Incendi d'industria Servipalets
dijous, 20 d’abril del 2006
dimarts, 1 de febrer del 2005
Entrevista a Ramon Guinjoan
ENTREVISTA AMB L’EX CAP DE PARC RAMON GUINJOAN
Aquesta entrevista va ser realitzada pels alumnes-aspirants del Curs selectiu per a bomber, de la promoció 63/03, de l'Escola de Bombers de Catalunya, Jesús Maria Prieto, Paco Perales, Sire Bah, David Peñarroya i Jordi Puyol, per l'assignatura "Història dels Bombers", a principis de l'any 2005.
El senyor Ramon va néixer el 13 de setembre del 1940. La seva vinculació ja amb relativa importància dins el món dels bombers va començar quan tenia 18 anys, sent membre fundador i operatiu del cos de bombers voluntaris de Terrassa i més tard, al novembre del 1961 entrà a formar part del cos provincial de bombers voluntaris. Al desembre del 1976 va rebre el nomenament com a bomber voluntari de la diputació provincial de Barcelona. L’any d’ingrés com a bomber voluntari de la Generalitat va ser al 1980.
L’arribada del senyor Ramon al parc de Matadepera es va produir el dia 9 de Novembre de 1988 com a bomber voluntari, per dies més tard ( el 24 de Novembre) assumí la responsabilitat de dirigir el parc de bombers voluntaris de Matadepera. El 31 d’octubre del 1996 va rebre la revocació com a cap de parc dels bombers de Matadepera per tal de ser nomenat cap de l’agrupació de Matadepera, del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya. El 5 de maig de 1998 va rebre el seu nomenament com a caporal.
El dia 21 de maig del 2001 va presentar la carta de renuncia com a Cap de Parc per diferències amb l’Administració.
Altres dades curriculars d’interès sobre la seva vida com a bomber són:
- Membre de la Junta de Govern de ASELF a Madrid
- Membre fundador de l’Associació de bombers voluntaris de Catalunya.
- Membre fundador i de la Junta de Govern de la Federació espanyola de bombers.
- President de l’ASVOBOCA.
- Creu de Plata al Mèrit Naval.
- Medalla d’Honor de l’ASELF.
- Reconeixement d’or de la Generalitat de Catalunya.
- Reconeixement d’argent de la Generalitat de Catalunya
Actualment el senyor Ramon està com a bomber voluntari del parc de Terrassa, fent guàrdies com ajudant del cap de sector de la regió metropolitana nord.
1.- Quins records guarda dels seus inicis com a bomber (somatén, grocs, ...) ?
S’ha de pensar que com que Matadepera és un poble petit, i que ens coneixíem entre tots la resposta davant d’un incident era sempre bona, podies estar segur que si passava qualsevol cosa al poble, hi havia una resposta segura.
2.- El perquè de la seva dimissió. Com veu el tracte de l’Administració amb els bombers voluntaris?
Ben senzill, el mal tractament als voluntaris en general. Als anys 90 el conseller i el Director General maltracten greument als bombers voluntaris, trencant reglaments mala uniformitat i falta de formació. A la resta de països europeus, tenen avantatges fiscals.
Els països desenvolupats, la majoria de bombers són voluntaris i funcionen millor. És un cos molt car de mantenir, els llocs de funcionari encara ens en falten, però s’han de complementar amb bombers voluntaris. Actualment veig un problema, ningú vol ser bomber voluntari ningú vol agafar aquest compromís, no sé que passarà?
3.- Quina és la seva opinió general del funcionament del cos de bombers.
El funcionament dels bombers és molt dolent a causa de que s’hi ha posat la política pel mig Massa gasto per despatxos de gent que no fa res. Tot s’aguanta per la base els quatre bombers que pugen al camió i fan la sortida. I justament amb ells no se’ls te en compte.
4.- Com veu el futur dels bombers?
Veig que tot anirà cap a bombers privats i bombers d’empresa. Aquesta situació és insostenible l’experiència de la gent no es te en compte i a més entren caps de regió sense cap tipus d’experiència, únicament pel fet de tenir un títol universitari.
A més crec que un bomber sense ofici és dolentíssim. Fins ara tot bomber tenia experiència de paleta, fuster..., això ara penso que no es pot arreglar ja que són oficis precaris que ningú vol fer. Hi ha més bombers advocats que bombers amb ofici. Des de Madrid mitjançant ASELF estem lluitant per fer una carrera de bomber, a mode d’un FP.
5.- Està content amb el que ha fet al llarg dels seus anys com a bomber?
Jo estic força content pel que he fet , he disfrutat molt perquè m’ha agradat sempre la meva feina. Jo vaig crear el parc de Matadepera, però crec que si jo no ho hagués fet, ho hauria fet un altre. Soc el més antic de ASELF (asociación española de lucha contra el fuego). Estic a la junta de Govern, es una manera de millorar els cossos de bombers.
6.- Quina és la seva funció actual?
Actualment soc bomber voluntari del parc de Terrassa i la meva feina a les guàrdies és adjunt del cap de guàrdia. Personalment el que m’agrada és estar al davant amb la llança, però ara amb aquesta nova feina de despatx i direcció he trobat una altra manera d’aprofitar la meva experiència.
Penso que de tots els bombers que es jubilen s’hauria d’aprofitar la seva experiència ja que és una font importantíssima de coneixement desaprofitada. Falta una mica d’aspecte humà envers aquestes persones .
Aquesta entrevista va ser realitzada pels alumnes-aspirants del Curs selectiu per a bomber, de la promoció 63/03, de l'Escola de Bombers de Catalunya, Jesús Maria Prieto, Paco Perales, Sire Bah, David Peñarroya i Jordi Puyol, per l'assignatura "Història dels Bombers", a principis de l'any 2005.
El senyor Ramon va néixer el 13 de setembre del 1940. La seva vinculació ja amb relativa importància dins el món dels bombers va començar quan tenia 18 anys, sent membre fundador i operatiu del cos de bombers voluntaris de Terrassa i més tard, al novembre del 1961 entrà a formar part del cos provincial de bombers voluntaris. Al desembre del 1976 va rebre el nomenament com a bomber voluntari de la diputació provincial de Barcelona. L’any d’ingrés com a bomber voluntari de la Generalitat va ser al 1980.
L’arribada del senyor Ramon al parc de Matadepera es va produir el dia 9 de Novembre de 1988 com a bomber voluntari, per dies més tard ( el 24 de Novembre) assumí la responsabilitat de dirigir el parc de bombers voluntaris de Matadepera. El 31 d’octubre del 1996 va rebre la revocació com a cap de parc dels bombers de Matadepera per tal de ser nomenat cap de l’agrupació de Matadepera, del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya. El 5 de maig de 1998 va rebre el seu nomenament com a caporal.
El dia 21 de maig del 2001 va presentar la carta de renuncia com a Cap de Parc per diferències amb l’Administració.
Altres dades curriculars d’interès sobre la seva vida com a bomber són:
- Membre de la Junta de Govern de ASELF a Madrid
- Membre fundador de l’Associació de bombers voluntaris de Catalunya.
- Membre fundador i de la Junta de Govern de la Federació espanyola de bombers.
- President de l’ASVOBOCA.
- Creu de Plata al Mèrit Naval.
- Medalla d’Honor de l’ASELF.
- Reconeixement d’or de la Generalitat de Catalunya.
- Reconeixement d’argent de la Generalitat de Catalunya
Actualment el senyor Ramon està com a bomber voluntari del parc de Terrassa, fent guàrdies com ajudant del cap de sector de la regió metropolitana nord.
1.- Quins records guarda dels seus inicis com a bomber (somatén, grocs, ...) ?
S’ha de pensar que com que Matadepera és un poble petit, i que ens coneixíem entre tots la resposta davant d’un incident era sempre bona, podies estar segur que si passava qualsevol cosa al poble, hi havia una resposta segura.
2.- El perquè de la seva dimissió. Com veu el tracte de l’Administració amb els bombers voluntaris?
Ben senzill, el mal tractament als voluntaris en general. Als anys 90 el conseller i el Director General maltracten greument als bombers voluntaris, trencant reglaments mala uniformitat i falta de formació. A la resta de països europeus, tenen avantatges fiscals.
Els països desenvolupats, la majoria de bombers són voluntaris i funcionen millor. És un cos molt car de mantenir, els llocs de funcionari encara ens en falten, però s’han de complementar amb bombers voluntaris. Actualment veig un problema, ningú vol ser bomber voluntari ningú vol agafar aquest compromís, no sé que passarà?
3.- Quina és la seva opinió general del funcionament del cos de bombers.
El funcionament dels bombers és molt dolent a causa de que s’hi ha posat la política pel mig Massa gasto per despatxos de gent que no fa res. Tot s’aguanta per la base els quatre bombers que pugen al camió i fan la sortida. I justament amb ells no se’ls te en compte.
4.- Com veu el futur dels bombers?
Veig que tot anirà cap a bombers privats i bombers d’empresa. Aquesta situació és insostenible l’experiència de la gent no es te en compte i a més entren caps de regió sense cap tipus d’experiència, únicament pel fet de tenir un títol universitari.
A més crec que un bomber sense ofici és dolentíssim. Fins ara tot bomber tenia experiència de paleta, fuster..., això ara penso que no es pot arreglar ja que són oficis precaris que ningú vol fer. Hi ha més bombers advocats que bombers amb ofici. Des de Madrid mitjançant ASELF estem lluitant per fer una carrera de bomber, a mode d’un FP.
5.- Està content amb el que ha fet al llarg dels seus anys com a bomber?
Jo estic força content pel que he fet , he disfrutat molt perquè m’ha agradat sempre la meva feina. Jo vaig crear el parc de Matadepera, però crec que si jo no ho hagués fet, ho hauria fet un altre. Soc el més antic de ASELF (asociación española de lucha contra el fuego). Estic a la junta de Govern, es una manera de millorar els cossos de bombers.
6.- Quina és la seva funció actual?
Actualment soc bomber voluntari del parc de Terrassa i la meva feina a les guàrdies és adjunt del cap de guàrdia. Personalment el que m’agrada és estar al davant amb la llança, però ara amb aquesta nova feina de despatx i direcció he trobat una altra manera d’aprofitar la meva experiència.
Penso que de tots els bombers que es jubilen s’hauria d’aprofitar la seva experiència ja que és una font importantíssima de coneixement desaprofitada. Falta una mica d’aspecte humà envers aquestes persones .
Etiquetes de comentaris:
entrevistes
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




