La historia del Cos de
Bombers de la Generalitat de Catalunya és força recent. Els bombers de les
diputacions provincials daten del 1962 al 1980 quan, amb la Llei del Règim
Local de 1955, s’obligava als municipis de més de 5000 habitants a organitzar
cossos de bombers amb el suport de les administracions estatals i provincials.
Des de llavors, hem estat vivint tota una sèrie de canvis l’objectiu dels quals
ha estat adaptar el servei a les noves necessitats del país. En el context
inicial, molts dels Parcs de Bombers eren dependents de les entitats locals o
de la diputació i molts d’ells formats amb personal voluntari, creats per
cobrir unes necessitats molt concretes, donant servei al seu entorn immediat i
caracteritzant-se per ser específic segons estiguessin situats a zones urbanes
i/o agrícoles. Així, els mitjans, el personal que formava part del col·lectiu,
les infraestructures, etc., anaven encaminats a donar un tipus de servei molt
especialitzat, ja fos “urbà”, on es comptava amb la col·laboració de paletes,
electricistes, llauners i fusters, o bé “rural”, on la gent del camp o la
pagesia presentava altres necessitats força diferenciades. Evidentment, aquests
serveis de bombers col·laboraven entre ells en determinats casos, però sense
tenir per principi el treball en xarxa que a dia d’avui fa possible que els
bombers donin servei a tot el territori de Catalunya.
Des del 1980, molts
d’aquests serveis de bombers van ser adscrits al Cos de Bombers de la
Generalitat. La majoria dels que inicialment eren Parcs de Bombers Voluntaris
encara ho són avui i d’altres, en un moment donat, varen passar a ser parcs
mixtes, com per exemple el parc de bombers de Rubí. També hi ha parcs que des
d’un primer moment varen compartir els serveis amb bombers voluntaris i encara ho
fan ara, com és el cas del Parc de Bombers de Terrassa. Evidentment, alguns
dels parcs que existeixen actualment, tant voluntaris com professionals, han
estat creats posteriorment.
Així, amb els anys es creà
arreu de tot el territori català una xarxa de parcs que, a partir dels
diferents plans directors, ha pogut arribar a donar servei a les diferents
poblacions de Catalunya. Aquests plans directors, a bombers i a qualsevol
servei d’urgència, tenen com a un dels seus principals objectius intentar
reduir el temps en que personal i mitjans especialitzats arriben i presten
servei al lloc de l’incident. Catalunya, en aquest sentit, és força complexa ja
que la seva organització política i econòmica fa que donar una cobertura eficaç
i ajustada en costos sigui extremadament complicada, mostrant una important
demanda de requeriments específics en la distribució de mitjans humans i
materials entre les diferents Regions d’Emergències. Amb tot, ara mateix
existeix un cos de bombers envejable i que, amb totes les seves mancances,
realitza les seves funcions perfectament i amb uns criteris de servei a la
ciutadania òptims i admirats per altres països del nostre entorn. Però no podem
deixar d’intentar millorar, hem de buscar l’excel·lència en tots aquells
aspectes que sigui possible, detectant els nostres punts febles i
emmirallant-nos en altres professionals que fan les coses bé.
Pel que fa als bombers voluntaris,
tenim tota una sèrie de cossos de bombers als que prendre com a referent:
Alemanya, Àustria, etc. Aquests tenen com a actor principal al voluntariat i
poden ser, en molts aspectes, font d’inspiració per a nosaltres. Cal que
destinem esforços i imaginació per tal de buscar particularitats en les que
treballar com a col·lectiu i així poder aportar al Cos de Bombers de la
Generalitat oportunitats de millora en el servei que presta. Cal que demostrem
capacitat d’adaptació per poder donar a cada zona del territori la resposta que
necessita, al temps que aquesta adaptació i aquesta voluntat de compromís
aporten un creixement del valor del bomber voluntari dins de la societat
catalana.
Als bombers voluntaris ens
toca adaptar-nos a les necessitats que el territori o el moment requereixin,
sempre dins l’estructura del Cos de Bombers de la Generalitat. El fet de ser bombers
voluntaris i no estar regits per unes normes contractuals rígides ha de
permetre a la Direcció de Bombers tenir en nosaltres la flexibilitat i agilitat
suficients per assumir amb garanties qualsevol tipus de servei urgent,
incidència sobrevinguda o situació de risc important sense menyscabar la
seguretat de les persones i els béns. Al mateix temps, aquesta capacitat de
reacció i adaptació a les diferents situacions hauria de permetre a
l’administració donar resposta a aquestes incidències sense haver d’assumir
unes despeses considerables. Aquest és un objectiu a assolir i hem de seguir
treballant per aconseguir aquesta important millora en eficiència.
Per donar aquest nivell
d’eficàcia, cal que els bombers voluntaris facin tot un seguit d’esforços que
haurien d’anar de la mà de l’administració i comptar amb la seva complicitat.
Cal que el bomber voluntari prengui consciència de la responsabilitat que assumeix
de forma voluntària quan accedeix al Cos de Bombers. Ser bomber voluntari és
compromís, predisposició, consciència, disponibilitat, però en diferents
aspectes, com ara tenir voluntat de formació, assumpció d’unes normes de
seguretat, compromís de mantenir uns nivells òptims de preparació i capacitació
mitjançant el coneixement en la utilització de les diferents eines i materials
de que disposa, entre molts altres. En definitiva, es tracta d’una
responsabilitat compartida amb l’administració que ha de fer possible que totes
aquestes premisses es donin a tots i cada un dels parcs de bombers i amb tots i
cada un dels seus membres.
A més, cal assegurar un alt
nivell de competències dins del personal voluntari. La formació és el pilar
d’un cos on la dispar distribució dels serveis fa impossible garantir una
òptima preparació del personal si només ens basem amb les experiències
personals. Un primer pas per poder avançar en aquest sentit és la formació
bàsica que rebem en el moment que accedim al Cos de Bombers. És molt probable
que, després de recuperar el 2012 la direcció de l’Escola de Bombers i
Protecció Civil de Catalunya, puguem aspirar a tenir aquesta formació. Aquest
fet, juntament amb les noves tecnologies (possibilitat d’ensenyament on line) i
practiques/exàmens presencials, poden afavorir el procés cap a una formació
única per als bombers. Caldria estudiar si aquesta es podria ajustar a les possibilitats horàries dels
bombers voluntaris i en el temps de durada si és necessari, però no podem
acceptar cap tipus de diferència curricular un cop finalitzada. Exactament el
mateix passaria amb la formació continuada o amb els criteris a l’hora de
controlar els coneixements que es transmeten als propis parcs de bombers. Una
possibilitat per poder garantir un correcte ensenyament continuat del personal
voluntari seria la creació de la figura del formador voluntari que, sota la
tutela de l’escola, impulsés, controlés i verifiqués la correcta realització de
les pràctiques i la formació al parc per part de tots els bombers voluntaris.
Un altre aspecte en el que
cal treballar és el que fa referència als criteris de seguretat i vigilància de
la salut dins del Cos de Bombers Voluntaris. A dia d’avui es donen situacions
que demostren que no s’ha fet tot el que cal en aquest sentit quan en altres
països aquesta és una problemàtica que està perfectament solucionada. Cal
impulsar un sistema d’assegurances i vigilància de la salut que iguali en
condicions de protecció a professionals i voluntaris. Al mateix temps, cal promoure
una reglamentació lògica i coherent pel que fa a la tasca dels bombers voluntaris
i a les seves peculiaritats horàries, i que tingui en compte les implicacions
personals que comporta tenir la flexibilitat horària necessària per al
compromís amb el servei. Una reglamentació que al mateix temps que impedeixi
abusos i “desviacions” de les tasques dels bombers voluntaris, asseguri i
faciliti unes compensacions coherents tant pel treball realitzat, com pels
perjudicis professionals que aquest pugui causar als bombers voluntaris en la
seva activitat laboral habitual.
Tampoc podem oblidar la
seguretat en el propi servei i les condicions en que aquest es presta. No tenir
una estructura de comandament adequada perjudica greument al bomber. Impedint
una disposició organitzativa dins del servei anul·lem la possibilitat
d’instaurar un dels pilars bàsics de la seguretat, obligant al personal, sigui
de l’escala que sigui, a prendre decisions que pertocarien a altres nivells de
comandament, la qual cosa pot agreujar una situació ja de per sí compromesa.
Aquest nivell organitzatiu també serveix per donar resposta a la necessitat
d’adaptar els recursos humans dels parcs de bombers voluntaris i per a les
necessitats pròpies d’un cos de bombers dinàmic, preparat i professional. Cal,
doncs, posar els mitjans necessaris per facilitar la plena instauració d’una
escala de comandament dins el Cos dels Bombers Voluntaris de la Generalitat.
Al mateix temps, cal
endreçar la figura del cap de parc, a dia d’avui encara difosa entre les
tasques administratives i les de “comandament” dels bombers al seu càrrec. La
falta d’un criteri estricte i adequat d’accés al Cos de Bombers Voluntaris i la
inapropiada fórmula d’accés a la direcció d’un parc i, inevitablement, dels
serveis dins del mateix, ens han portat a una situació que fa impossible fer
qualsevol tipus de millora en la qualitat del servei. No existeix en els
processos selectius vigents per a l’accés a aspirant i, encara menys, per a cap
de parc, cap tipus de “garantia” de solvència i adequació de la persona que
aspira a ser bomber voluntari. Evidentment, en el cas del cap de parc aquesta
mancança s’agreuja al no existir cap tipus de formació posterior que ajudi a
garantir un mínim de competències per a l’exercici del càrrec. Cal, doncs,
afrontar aquestes mancances i posar els mitjans necessaris per modificar i/o
crear els criteris i les formes d’accés a les diferents escales i càrrecs.
Així doncs, tant
comandaments com cap de parc, són càrrecs que hem d’assumir amb responsabilitat
que, en aquest últim cas, si bé no augmenta excessivament el nivell de
dedicació, sí que ho fa la responsabilitat, assumint per un costat tasques de
gestió i organitzatives de parc i per un altre, de comandament en el servei,
augmentant també les necessitats formatives.
Tot el que s’ha exposat
anteriorment implica un gran canvi en el voluntariat ja que caldria assumir un
augment molt important del nostre compromís. La nostra co-responsabilitat en
l’assumpció de totes aquestes reformes per part de Bombers de la Generalitat
enfocades a millorar les capacitats de treball del Cos de Bombers Voluntaris
ens obliguen formalment, si bé no sempre legalment, a donar una resposta
gairebé impecable a qualsevol iniciativa que es faci al respecte. També ens
obliga a plantejar-nos molt seriosament quin nivell de compromís i dedicació
atorguem a Bombers i què aportem per al seu bon funcionament. L’assumpció amb
responsabilitat de qualsevol tipus d’activitat formativa, o del tipus que
sigui, destinada a millorar qualsevol aspecte referent a Bombers i a la seva
estructura, com ara la instauració d’una escala de comandaments amb la
inevitable dedicació de temps i esforços, serà també una obligació moral per
part nostra.
Tinguem sempre present que
l’autèntic compromís està en tenir molt clar quin és el nivell de resposta que,
com a bombers, volem donar a la ciutadania. Si tots els bombers voluntaris som
capaços de donar resolució a aquestes necessitats de millora del servei que
prestem, estarem demostrant que es pot assolir, mitjançant la participació de
tot el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, un servei impecable.
Resumint, cal un procés selectiu adequat al nivell
competencial que han d’assumir els bombers voluntaris, cal una vigilància de la
salut que els iguali en exigències als bombers professionals i evidentment,
entre moltes altres necessitats, una formació bàsica i una formació
continuada de qualitat que garanteixi un
excel·lent servei a la ciutadania. Tot això viscut amb un gran sentit de la
responsabilitat per part dels bombers voluntaris, juntament amb el treball que
diàriament i de forma excel·lent realitzen els companys bombers professionals,
han de fer Catalunya un país modèlic, símbol i exemple de compromís de servei
de la ciutadania i per a la ciutadania. És cabdal, en els temps que estem
patint, que es busquin fórmules per donar un servei cada cop més eficient. El
Cos de Bombers ha de tenir la capacitat de saber reinventar-se i que aquesta,
amb una demostració d’humilitat excepcional, passi a ser l’ingredient clau que
doni als Bombers l’excel·lent eficiència que Catalunya necessita.
Signat:
Marcel·lí Bosch Muntal
Bomber Voluntari adscrit al
Parc de Bombers de Matadepera des de l’any 1992, n’ha estat el Sots Cap de Parc
(2001) i actualment n’és el Cap de Parc (2011). Al mateix temps també es Bomber
Funcionari de l’Ajuntament de Barcelona (2006).
Article publicat a la Revista Alerta!
Article publicat a la Revista Alerta!
