Pràctiques collaret cervical

Pràctiques d'accident d'un motorista. Col·locació collaret cervical, immobilització i trasllat.

Curs de Flashover

Pràctiques i formació de Curs de flashover, desenvolupat a Reus. El Flashover és un tipus de comportament extrem d'un incendi confinat, on en un determinat moment, hi ha una combustió generalitzada de tots els elements que es troben en l'interior.

9 bombers veterans reben la medalla de bronze

El 15 de març va tenir lloc a Puigcerdà el lliurament de les Medalles d'Honor dels Bombers de la Generalitat, en un acte presidit pel conseller d’Interior, Ramon Espadaler i pel director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Ramon Parés, juntament amb la subdirectora general operativa, Anna Martín, entre d'altres autoritats i comandaments. L'acte va coincidir amb els 150 anys d’història del parc de Bombers de Puigcerdà. Enguany, s’han atorgat 280 Medalles que premien el personal que presta servei al Cos des de fa 20, 25 i 35 anys. També s’han lliurat 13 Medalles d’Honor Serveis Excepcionals als bombers que van anar més enllà de les seves tasques en benefici de la comunitat. Igualment es van concedir 3 Felicitacions i 3 Mencions Honorífiques per reconèixer diversos serveis realitzats per membre del cos de Bombers així com per distingir trajectòries professionals.  El personal de suport operatiu i el personal d’administració i de serveis amb 20 o 25 anys de servei efectiu, també va rebre Mencions Honorífiques. 

Cal destacar que 9 matadeperencs van rebre la medalla de bronze pels seus 20 anys d’antiguitat en l’escala de veterans. Aquestes persones van ser els primers membres del Cos de Bombers Voluntaris de la Diputació de Barcelona, i posteriorment van ser membres del Cos de Bombers Voluntaris de Matadepera. Els honorats van ser: Agustí Junyent Mindan, Amadeo Ballbé González, Antoni Figueras Morera, Antoni Poy Ferrer, Eduard Pérez Figueras, Josep Maria Domènech Borràs, Joan Quera Degieux, Ramon Bruguera Enrich i Ricard Alegre Morillo. 

Gràcies i enhorabona!

Nevada a Matadepera

La matinada-nit de divendres 23 a dissabte 24 de febrer va començar a nevar a Matadepera.  A quarts de dues de la matinada, ja hi havia dos centímetres de neu. Tot just feia un mes que havia nevat per primera vegada, però no va ser tant important com aquest cop. 

L'Agrupació de Defensa Forestal de Matadepera va fer tasques de tirar sal i netejar carrers de neu de 4 a 7 del matí i la brigada municipal des de les 7 del matí fins les 6 de la tarda. 

El Cos de Bombers a les sis de la matinada va fer una sortida de reconeixement de carrers. Al llarg del matí només es va realitzar quatre sortides, dues a treure arbres i branques caigudes, una altra a ajudar a sortir de casa una senyora, i finalment per un petit accident de trànsit a la rotonda del pavelló. 

Va estar nevant fins primeres hores del matí i al centre del poble es va arribar com als sis centímetres de neu, i a les urbanitzacions més septentrionals del municipi, no va superar els 10 centímetres de gruix. 

A causa de la neu, també a primeres hores del matí va ser necessari cadenes a la BV1221 de Matadepera a Mura, dels pk. 4 al 15 en ambdós sentits.

Protecció Civil va activar el Pla Neucat en fase d'Alerta, durant tot el cap de setmana. 

Tant des de l'Ajuntament de Matadepera com des dels Bombers es va anar informant a la població via twitter. 

Per un nou model de Bombers

La historia del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya és força recent. Els bombers de les diputacions provincials daten del 1962 al 1980 quan, amb la Llei del Règim Local de 1955, s’obligava als municipis de més de 5000 habitants a organitzar cossos de bombers amb el suport de les administracions estatals i provincials. Des de llavors, hem estat vivint tota una sèrie de canvis l’objectiu dels quals ha estat adaptar el servei a les noves necessitats del país. En el context inicial, molts dels Parcs de Bombers eren dependents de les entitats locals o de la diputació i molts d’ells formats amb personal voluntari, creats per cobrir unes necessitats molt concretes, donant servei al seu entorn immediat i caracteritzant-se per ser específic segons estiguessin situats a zones urbanes i/o agrícoles. Així, els mitjans, el personal que formava part del col·lectiu, les infraestructures, etc., anaven encaminats a donar un tipus de servei molt especialitzat, ja fos “urbà”, on es comptava amb la col·laboració de paletes, electricistes, llauners i fusters, o bé “rural”, on la gent del camp o la pagesia presentava altres necessitats força diferenciades. Evidentment, aquests serveis de bombers col·laboraven entre ells en determinats casos, però sense tenir per principi el treball en xarxa que a dia d’avui fa possible que els bombers donin servei a tot el territori de Catalunya.

Des del 1980, molts d’aquests serveis de bombers van ser adscrits al Cos de Bombers de la Generalitat. La majoria dels que inicialment eren Parcs de Bombers Voluntaris encara ho són avui i d’altres, en un moment donat, varen passar a ser parcs mixtes, com per exemple el parc de bombers de Rubí. També hi ha parcs que des d’un primer moment varen compartir els serveis amb bombers voluntaris i encara ho fan ara, com és el cas del Parc de Bombers de Terrassa. Evidentment, alguns dels parcs que existeixen actualment, tant voluntaris com professionals, han estat creats posteriorment.

Així, amb els anys es creà arreu de tot el territori català una xarxa de parcs que, a partir dels diferents plans directors, ha pogut arribar a donar servei a les diferents poblacions de Catalunya. Aquests plans directors, a bombers i a qualsevol servei d’urgència, tenen com a un dels seus principals objectius intentar reduir el temps en que personal i mitjans especialitzats arriben i presten servei al lloc de l’incident. Catalunya, en aquest sentit, és força complexa ja que la seva organització política i econòmica fa que donar una cobertura eficaç i ajustada en costos sigui extremadament complicada, mostrant una important demanda de requeriments específics en la distribució de mitjans humans i materials entre les diferents Regions d’Emergències. Amb tot, ara mateix existeix un cos de bombers envejable i que, amb totes les seves mancances, realitza les seves funcions perfectament i amb uns criteris de servei a la ciutadania òptims i admirats per altres països del nostre entorn. Però no podem deixar d’intentar millorar, hem de buscar l’excel·lència en tots aquells aspectes que sigui possible, detectant els nostres punts febles i emmirallant-nos en altres professionals que fan les coses bé.

Pel que fa als bombers voluntaris, tenim tota una sèrie de cossos de bombers als que prendre com a referent: Alemanya, Àustria, etc. Aquests tenen com a actor principal al voluntariat i poden ser, en molts aspectes, font d’inspiració per a nosaltres. Cal que destinem esforços i imaginació per tal de buscar particularitats en les que treballar com a col·lectiu i així poder aportar al Cos de Bombers de la Generalitat oportunitats de millora en el servei que presta. Cal que demostrem capacitat d’adaptació per poder donar a cada zona del territori la resposta que necessita, al temps que aquesta adaptació i aquesta voluntat de compromís aporten un creixement del valor del bomber voluntari dins de la societat catalana.

Als bombers voluntaris ens toca adaptar-nos a les necessitats que el territori o el moment requereixin, sempre dins l’estructura del Cos de Bombers de la Generalitat. El fet de ser bombers voluntaris i no estar regits per unes normes contractuals rígides ha de permetre a la Direcció de Bombers tenir en nosaltres la flexibilitat i agilitat suficients per assumir amb garanties qualsevol tipus de servei urgent, incidència sobrevinguda o situació de risc important sense menyscabar la seguretat de les persones i els béns. Al mateix temps, aquesta capacitat de reacció i adaptació a les diferents situacions hauria de permetre a l’administració donar resposta a aquestes incidències sense haver d’assumir unes despeses considerables. Aquest és un objectiu a assolir i hem de seguir treballant per aconseguir aquesta important millora en eficiència.

Per donar aquest nivell d’eficàcia, cal que els bombers voluntaris facin tot un seguit d’esforços que haurien d’anar de la mà de l’administració i comptar amb la seva complicitat. Cal que el bomber voluntari prengui consciència de la responsabilitat que assumeix de forma voluntària quan accedeix al Cos de Bombers. Ser bomber voluntari és compromís, predisposició, consciència, disponibilitat, però en diferents aspectes, com ara tenir voluntat de formació, assumpció d’unes normes de seguretat, compromís de mantenir uns nivells òptims de preparació i capacitació mitjançant el coneixement en la utilització de les diferents eines i materials de que disposa, entre molts altres. En definitiva, es tracta d’una responsabilitat compartida amb l’administració que ha de fer possible que totes aquestes premisses es donin a tots i cada un dels parcs de bombers i amb tots i cada un dels seus membres.

A més, cal assegurar un alt nivell de competències dins del personal voluntari. La formació és el pilar d’un cos on la dispar distribució dels serveis fa impossible garantir una òptima preparació del personal si només ens basem amb les experiències personals. Un primer pas per poder avançar en aquest sentit és la formació bàsica que rebem en el moment que accedim al Cos de Bombers. És molt probable que, després de recuperar el 2012 la direcció de l’Escola de Bombers i Protecció Civil de Catalunya, puguem aspirar a tenir aquesta formació. Aquest fet, juntament amb les noves tecnologies (possibilitat d’ensenyament on line) i practiques/exàmens presencials, poden afavorir el procés cap a una formació única per als bombers. Caldria estudiar si aquesta es podria  ajustar a les possibilitats horàries dels bombers voluntaris i en el temps de durada si és necessari, però no podem acceptar cap tipus de diferència curricular un cop finalitzada. Exactament el mateix passaria amb la formació continuada o amb els criteris a l’hora de controlar els coneixements que es transmeten als propis parcs de bombers. Una possibilitat per poder garantir un correcte ensenyament continuat del personal voluntari seria la creació de la figura del formador voluntari que, sota la tutela de l’escola, impulsés, controlés i verifiqués la correcta realització de les pràctiques i la formació al parc per part de tots els bombers voluntaris.

Un altre aspecte en el que cal treballar és el que fa referència als criteris de seguretat i vigilància de la salut dins del Cos de Bombers Voluntaris. A dia d’avui es donen situacions que demostren que no s’ha fet tot el que cal en aquest sentit quan en altres països aquesta és una problemàtica que està perfectament solucionada. Cal impulsar un sistema d’assegurances i vigilància de la salut que iguali en condicions de protecció a professionals i voluntaris. Al mateix temps, cal promoure una reglamentació lògica i coherent pel que fa a la tasca dels bombers voluntaris i a les seves peculiaritats horàries, i que tingui en compte les implicacions personals que comporta tenir la flexibilitat horària necessària per al compromís amb el servei. Una reglamentació que al mateix temps que impedeixi abusos i “desviacions” de les tasques dels bombers voluntaris, asseguri i faciliti unes compensacions coherents tant pel treball realitzat, com pels perjudicis professionals que aquest pugui causar als bombers voluntaris en la seva activitat laboral habitual.

Tampoc podem oblidar la seguretat en el propi servei i les condicions en que aquest es presta. No tenir una estructura de comandament adequada perjudica greument al bomber. Impedint una disposició organitzativa dins del servei anul·lem la possibilitat d’instaurar un dels pilars bàsics de la seguretat, obligant al personal, sigui de l’escala que sigui, a prendre decisions que pertocarien a altres nivells de comandament, la qual cosa pot agreujar una situació ja de per sí compromesa. Aquest nivell organitzatiu també serveix per donar resposta a la necessitat d’adaptar els recursos humans dels parcs de bombers voluntaris i per a les necessitats pròpies d’un cos de bombers dinàmic, preparat i professional. Cal, doncs, posar els mitjans necessaris per facilitar la plena instauració d’una escala de comandament dins el Cos dels Bombers Voluntaris de la Generalitat.

Al mateix temps, cal endreçar la figura del cap de parc, a dia d’avui encara difosa entre les tasques administratives i les de “comandament” dels bombers al seu càrrec. La falta d’un criteri estricte i adequat d’accés al Cos de Bombers Voluntaris i la inapropiada fórmula d’accés a la direcció d’un parc i, inevitablement, dels serveis dins del mateix, ens han portat a una situació que fa impossible fer qualsevol tipus de millora en la qualitat del servei. No existeix en els processos selectius vigents per a l’accés a aspirant i, encara menys, per a cap de parc, cap tipus de “garantia” de solvència i adequació de la persona que aspira a ser bomber voluntari. Evidentment, en el cas del cap de parc aquesta mancança s’agreuja al no existir cap tipus de formació posterior que ajudi a garantir un mínim de competències per a l’exercici del càrrec. Cal, doncs, afrontar aquestes mancances i posar els mitjans necessaris per modificar i/o crear els criteris i les formes d’accés a les diferents escales i càrrecs.

Així doncs, tant comandaments com cap de parc, són càrrecs que hem d’assumir amb responsabilitat que, en aquest últim cas, si bé no augmenta excessivament el nivell de dedicació, sí que ho fa la responsabilitat, assumint per un costat tasques de gestió i organitzatives de parc i per un altre, de comandament en el servei, augmentant també les necessitats formatives.

Tot el que s’ha exposat anteriorment implica un gran canvi en el voluntariat ja que caldria assumir un augment molt important del nostre compromís. La nostra co-responsabilitat en l’assumpció de totes aquestes reformes per part de Bombers de la Generalitat enfocades a millorar les capacitats de treball del Cos de Bombers Voluntaris ens obliguen formalment, si bé no sempre legalment, a donar una resposta gairebé impecable a qualsevol iniciativa que es faci al respecte. També ens obliga a plantejar-nos molt seriosament quin nivell de compromís i dedicació atorguem a Bombers i què aportem per al seu bon funcionament. L’assumpció amb responsabilitat de qualsevol tipus d’activitat formativa, o del tipus que sigui, destinada a millorar qualsevol aspecte referent a Bombers i a la seva estructura, com ara la instauració d’una escala de comandaments amb la inevitable dedicació de temps i esforços, serà també una obligació moral per part nostra.

Tinguem sempre present que l’autèntic compromís està en tenir molt clar quin és el nivell de resposta que, com a bombers, volem donar a la ciutadania. Si tots els bombers voluntaris som capaços de donar resolució a aquestes necessitats de millora del servei que prestem, estarem demostrant que es pot assolir, mitjançant la participació de tot el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, un servei impecable.

Resumint, cal un procés selectiu adequat al nivell competencial que han d’assumir els bombers voluntaris, cal una vigilància de la salut que els iguali en exigències als bombers professionals i evidentment, entre moltes altres necessitats, una formació bàsica i una formació continuada  de qualitat que garanteixi un excel·lent servei a la ciutadania. Tot això viscut amb un gran sentit de la responsabilitat per part dels bombers voluntaris, juntament amb el treball que diàriament i de forma excel·lent realitzen els companys bombers professionals, han de fer Catalunya un país modèlic, símbol i exemple de compromís de servei de la ciutadania i per a la ciutadania. És cabdal, en els temps que estem patint, que es busquin fórmules per donar un servei cada cop més eficient. El Cos de Bombers ha de tenir la capacitat de saber reinventar-se i que aquesta, amb una demostració d’humilitat excepcional, passi a ser l’ingredient clau que doni als Bombers l’excel·lent eficiència que Catalunya necessita.

Signat:

Marcel·lí Bosch Muntal

Bomber Voluntari adscrit al Parc de Bombers de Matadepera des de l’any 1992, n’ha estat el Sots Cap de Parc (2001) i actualment n’és el Cap de Parc (2011). Al mateix temps també es Bomber Funcionari de l’Ajuntament de Barcelona (2006).

Article publicat a la Revista Alerta!

Entrevista a Ramon Guinjoan

Ramon Guinjoan va ser un dels fundadors de l’Asbovoca i del parc de Matadepera

Va ser el segon president de l’Asbovoca. Dos anys entre 1998 i 2000; just els que no va acabar de complir el seu predecessor en el càrrec, Jordi Martínez, que va cessar a l’equador del seu segon mandat per centrar-se en la seva activitat professional de farmacèutic. També va ser un dels fundadors de l’entitat junt al capellà dels bombers, Josep Lluís Fernández; l’anterior cap del magatzem central de Martorell, Jaume Ruy, i la bombera voluntària de Gelida Montserrat Nebot. En aquella època també va jugar un paper “capital” el primer secretari general de l’entitat, el reusenc Miquel Marimon, segons destaca Guinjoan.

La idea de crear l’Asbovoca va sorgir a primers dels 90. Els problemes que patien els voluntaris ja en aquella època va fer que Guinjoan i Josep Lluís Fernández decidissin actuar i organitzar tot el col·lectiu. Hi havia qui sortia a un servei “amb camions de més de 30 anys i parcs amb 20 bombers adscrits però amb només 8 o 10 jaquetons. No hi havia ni botes per a tot el personal”. Dit i fet; crearen l’associació, en redactaren els estatuts i després d’uns mesos amb el procés encallat, Josep Ramon Dueso, aleshores director general, va donar l’empenta definitiva perquè el projecte de l’Asbovoca acabés essent realitat l’any 1992.

Als seus 72 anys, Ramon Guinjoan continua vinculat al món dels bombers. És membre de les juntes de l’Asbovoca i també de l’Aself, on s’ocupa de les relacions internacionals de l’entitat junt a José Luís Martínez, primer director de l’Escola dels Bombers de la Generalitat. Porta més de 50 anys en el món de les emergències i continua defensant amb la mateixa vehemència que el primer dia la importància dels voluntaris. “Si els polítics que tenim pensessin què és el que convé al país i es deixessin de prejudicis apostarien per un model de bombers amb molts més voluntaris”, afirma.

El model italià

Davant la greu crisi econòmica que vivim, Guinjoan té molt clar que Catalunya “hauria de tenir més parcs mixtes, tal com es fa a Itàlia”, tot i que adverteix que això hauria d’anar acompanyat d’un intens “diàleg amb els funcionaris perquè en segons quins llocs consideren que els estem prenent la feina”. És la seva fórmula per optimitzar inversions; “crear un cos eficient de voluntaris, com passa a Alemanya, a Àustria i al Regne Unit. Als EUA, gairebé el 90% dels bombers són voluntaris i al Japó pràcticament la meitat són dones”, afirma. Per aconseguir-ho, caldria entre d’altres coses millorar les condicions amb què els no funcionaris es vinculen laboralment amb l’Administració. Com? resoldre l’actual problema de les assegurances o incentivar el voluntariat, que segons ell podria veure’s afectat perquè el compromís que s’exigeix als bombers “és molt fort” i els joves són un dels més castigats per l’atur i la manca de recursos. “A França i a Alemanya ja tenen problemes per cobrir les places de voluntaris”, afirma.

Tot i això, Guinjoan no perd de vista que “molts cops, els voluntaris es senten recompensats quan els donen uns copets d’agraïment a l’espatlla enlloc de diners, però el problema és que aquí no fan ni una cosa ni l’altra; penso que aquí no tenim cap mena de reconeixement”. A França, per exemple, “quan et jubiles t’ofereixen una petita paga, però aquí, ni això!”.

Anys d’experiència i de dedicació també li donen una valuosa perspectiva de tots aquests anys de lluita. Ha viscut anys de moltes reivindicacions i massa maldecaps. Els pitjors moments, el bienni 1997-1998: “Van ser moments nefastos”, afirma. El conseller d’aleshores, Xavier Pomés, i el director general de l’època, Enric Prior, “van anar contra el voluntariat. Hi havia parcs amb poc i molt mal material, anàvem en vehicles molt vells; les assegurances no estaven definides... Eren problemes que ja s’arrossegaven però que en aquells moments es van accentuar”. Les protestes van enfrontar directament l’Asbovoca amb la Generalitat; “els primers congressos de l’associació aplegaven més de mil persones!”, recorda. Firmada la pau es va poder iniciar un suau camí de millores. Guinjoan pensa per exemple que des dels inicis de l’Asbovoca hi ha hagut canvis positius quant a material, “ens han donat una mica d’aire per respirar; el que tenim ara no té res a veure amb el que hi havia per exemple l’any 2004; aquí els voluntaris sempre hem anat amb una sabata i una espardenya!”.

Més de mig segle al peu del canó

Ramon Guinjoan va començar a fer de bomber a finals dels 50 quan Josep Clapés Targarona, aleshores alcalde de Terrassa i diputat provincial des de 1955, li va demanar que organitzés un grup de voluntaris per col·laborar en l’extinció dels incendis forestals que pogués haver al voltant de la ciutat. Clapés intentava crear des de 1958 el cos de bombers de la Diputació de Barcelona, cosa que finalment aconseguiria l’any 62. Ramon Guinjoan, membre en aquella època del Centre Excursionista de Terrassa, acabà reclutant un grup de gairebé 40 voluntaris entre els quals hi havia gent de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Tarrasa, que els facilità roba i calçat adequats per poder anar a foc.

Des d’un primer moment, el grup va ser adscrit al parc de Terrassa. “No hi va haver mai cap problema”, amb els bombers professionals de l’època, assegura Guinjoan. “Érem una gran ajuda per al personal del parc”. Alfons Tarrida aleshores cap de parc, també els facilità equipament i material. En aquella època, els voluntaris de la ciutat es desplaçaven als incendis forestals en un camió Ebro de la brigada municipal i eren alertats per la sirena que anunciava un sinistre. Un toc llarg d’alerta seguit d’uns tocs més curts que, segons la quantitat, informaven del districte on hi havia l’emergència. Els voluntaris anaven al parc, es canviaven i tot seguit anaven allà on se’ls requeria, i no només per sufocar focs forestals, segons recorda Guinjoan.

El grup de Terrassa s’acabà coordinant amb l’embrió de voluntaris de vigilància forestal que havia començat a gestar-se a Gelida al 58 gràcies a la iniciativa de joves inquiets com Josep Lluís Fernández. Un grup a qui el Distrito Forestal de l’Estat (germen d’Icona) acabà constituint oficialment com a cos de bombers voluntaris i que al 61 començà a formar-se i a fer guàrdies amb els bombers de l’Ajuntament de Barcelona. Guinjoan recorda que la primera “gran actuació” dels voluntaris va ser al setembre de 1962, amb motiu de les riuades que afectaren ciutats com Terrassa, Rubí, Sabadell, Sant Quirze del Vallès i Ripollet, entre d’altres, i que costaren la vida de 815 persones.

Sense deixar el parc de Terrassa, Ramon Guinjoan va instal·lar-se a Matadepera al 1980. El 15 de desembre de l’any següent, un incendi va cremar 70 hectàrees de vegetació a can Solà del Racó, a Matadepera. Va ser arran d’aquell foc que l’alcalde de la vila, Víctor Peiró, i el regidor de seguretat ciutadana, Manel Carrera, instaren Guinjoan a crear un parc de bombers propi al municipi; “de seguida hi van creure”, assegura. La idea arribà a bon port tot i les reticències inicials de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat, que considerava que Matadepera estava massa a la vora de Terrassa per tenir un parc de bombers i que al municipi no hi havia pas indústria com per poder ser considerat un punt de risc. El parc de voluntaris, però, naixia oficialment al 1982 i Guinjoan en va ser el primer cap de l’agrupació. “Ens coneixien com Els Grocs de Matadepera, perquè vestíem d’aquest color per fer vigilància pel bosc”, recorda.

En aquells anys, i en tant que bomber i submarinista titulat, Guinjoan va treballar no només a Matadepera sinó que també col·laborà en les tasques de salvament de les víctimes que causà el trencament de la presa valenciana de Tous al 82, en les inundacions que afectaren el curs del riu Segre al Pirineu de Lleida i a Andorra el 1983 i en els aiguats de Bilbao d’agost d’aquell mateix any. També va treballar en l’incendi que va arrasar la muntanya de Montserrat l’any 86.

Carles Savalls

Entrevista publicada a la revista Alerta! 

Una oportunitat perduda

Al llarg d’aquest passat 2012, el Parc de Bombers de Matadepera ha promogut una sèrie d’iniciatives encaminades a traslladar les opinions i inquietuds dels membres del Cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat a la Direcció de Bombers i als representants dels Bombers Voluntaris del Consell. Una d’aquestes iniciatives era una enquesta enviada als Parcs de Bombers Voluntaris via correu electrònic amb la qual es pretenia recollir el màxim de respostes possibles i posteriorment fer públics els resultats, juntament amb un estudi el més acurat possible de totes i cada una de les preguntes en ella realitzades. Aquestes aportacions servirien per enriquir  el nou Reglament i la nova llei de Bombers. Al mateix temps, i aprofitant el congrés de l’ASBOVOCA, preteníem fer una exposició d’aquest estudi i, evidentment, entregar un document relatiu als resultats obtinguts als representants del Consell i a la Direcció de Bombers.

Volem agraïr a tots/es aquells/es bombers voluntaris que han volgut expressar la seva opinió exercint amb responsabilitat el dret a aportar la seva opinió, les seves inquietuds i tot allò que arrel de les seves vivències i experiències com a bombers voluntaris creien que calia deixar plasmat en aquesta enquesta.

Malauradament, el resultat d’aquesta experiència no ha estat favorable ja que no s’ha arribat a un nombre significatiu d’enquestes contestades, impedint que els resultats obtinguts tinguin la validesa i consistència que requereix un estudi com el que es pretenia realitzar. Des del Parc de Matadepera hem realitzat consultes i el nombre a assolir per poder donar validesa significativa a l’enquesta rondaria els 300 exemplars, xifra bastant superior a les enquestes remeses.

Davant aquesta manca de participació en el que considerem una oportunitat de plasmar per escrit què volen els bombers voluntaris que sigui el Cos de Bombers en el futur, queda preguntar què ha fallat. Realitzant una autocrítica, és possible que l’enquesta tingués mancances i/o errors en el seu contingut, amb la qual cosa no s’hagi cridat l’atenció del personal al qual anava dirigida. Una altra possibilitat podria haver estat el no saber comunicar la importància i la necessitat de contestar aquesta enquesta, de manera que els enquestats no han trobat la motivació adequada per invertir part del seu temps en aquesta tasca. Però el que probablement més ens hagi afectat com a col·lectiu, és que també s’ha reconegut que en alguns casos no s’hagi fet prou difusió per part dels Caps de Parc degut a discrepàncies amb aquesta convocatòria.

Ja siguin aquests o altres motius no considerats en aquest escrit, el que ha quedat palès és que s’ha perdut l’ocasió de poder traslladar als nostres representants i dirigents com volem encaixar dins el sistema, quines són les nostres inquietuds i quines les nostres mancances, així com la necessitat de la nostra participació en la redacció de la nova llei de Bombers.

Marcel·lí Bosch Muntal

Cap dels Bombers Voluntaris de Matadepera

Estadística Serveis any 2012

Total serveis: 227

48; Assistència tècnica no urgent

48; Incendis vegetació
43; Salvaments
24; Incendis urbans
23; Assistència tècnica urgent
12; Mobilitat
8, Pràctiques

5; Altres tipus urgents

5; Simulacres

6; Dispositiu prevenció
3; fuites perilloses
2; Suport tècnic

Fins sempre Joan!

Avui dilluns al matí, ens ha deixat, el nostre company Joan Orriols i Puig, de 68 anys. En Joan, era un dels bombers de l'escala veterana, després d'haver estat de l'escala activa durant molts anys. Va ser un dels fundadors del nostre Cos, i el passat més d'octubre va rebre per part de la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments,  la medalla de bronze per portar més de 20 anys dins el cos. 

Volem expressar el nostre més sentit condol als seus familiars i amics, especialment al seu fill Joan, que també havia estat bomber voluntari del nostre cos. 

Gràcies per tot Joan.

Descansa en pau!

Tu ja no hi ets i floriran les roses,

maduraran els blats i el vent tal volta

desvetllarà secretes melodies;

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre

entre el record de tu, que m'acompanyes,

i aquell esforç, que prou que coneixes,

de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso

mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova

i jo la visc, i en tu se'm representa

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures

en les coses i en mi de tal manera

que em costa imaginar-se absent per sempre.

 - Miquel Martí Pol  - 

XII Pulaskinada

Diumenge 11 de novembre va tenir lloc  en un terreny del Carrer Can Solà del Pla de Matadepera, la XII edició de la Pulaskinada, organitzada pel Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Generalitat.

La Pulaskinada consisteix en una sèrie de proves, que són llançament de pulaski, execució de línia de defensa, habilitat amb motoserra i estirada de corda. L’edició d’enguany s’ha fet a Matadepera, com a part de la celebració del 25è aniversari de l’Associació de Defensa Forestal (ADF) de Matadepera i dels 30 anys del Cos de Bombers Voluntaris de Matadepera.

La pulaskinada, pren el nom de pulaski, una eina manual utilitzada pels apagafocs forestals que combina destral i aixa en el cap, amb un mànec de fusta rígid, i molt versàtil per fer tallafocs, ja que es pot cavar el sòl i tallar llenya.

Hi ha van participar 6 equips, tres del Grup de Reforç amb Eines Manuals (GREM), un equip del GRAF, un dels Bombers de Prades, i un dels Bombers de Matadepera. A més a més, un nombrós públic amb amics i familiars dels equips participans, bombers i membres de diferents ADF també van participar a la trobada, que va finalitzar amb un excel·lent dinar de germanor, amb un centenar de persones, que va tenir lloc al parc que hi ha davant del Casal d’Avis.

La pulaskinada es va desenvolupar en un ambient festiu, alegre i cordial entre tots els participants i durant el dinar es va fer entrega dels premis, dels quals cal recalcar que Ferran Garcia, membre dels Bombers de Matadepera va quedar primer en la prova d’habilitat de motoserra. El GRAF també va fer entrega de records a l’ADF i als Bombers de Matadepera com a agraïment a l’organització d’aquesta trobada.